"La balança de la política ?segueix escandalosament inclinada cap al costat masculí", opina la catedràtica i especialista en anàlisi de gènere Teresa Alba. Per aquesta raó, la plena participació de les dones en l'esfera pública ha estat objecte de preocupació creixent per part de Nacions Unides, de la Unió Europea i del Consell d'Europa. Per activa i per passiva, s'ha recomanat als estats l'adopció de mesures encaminades a pal·liar l'evident dèficit de representació femenina. Ara bé, en aquest context, Girona presenta una excepció -en aquest mapa polític desequilibrat- amb cinc dones com a caps de llista a les candidatures al Congrés dels Diputats. De fet, és una de les províncies de l'Estat amb més dones al capdavant, ja que les llistes d'ERC, PP, Unió, En Comú Podem i UPYD al Congrés per Girona estan liderades per dones.
La paritat electoral, aquest concepte que aglutina la presència equilibrada de dones i homes en l'àmbit de la representació política, s'exigeix segons la Llei Orgànica 5/1985 del Règim Electoral General; una composició equilibrada de les llistes electorals que es presenten a les eleccions al Congrés, eleccions locals, consells insulars, cabildos insulars canaris, Parlament Europeu i assemblees legislatives de les comunitats autònomes. La composició equilibrada suposa que en el conjunt de la llista, i en tot cas, que en cada tram de cinc llocs, els candidats d'un sexe o l'altre no podran estar representats en menys del 40%.
En el cas específic del Senat, ?s'exigeix que aquestes llistes han de tenir igualment una composició equilibrada de dones i homes, de manera que la proporció d'unes i altres sigui el més proper possible a l'equilibri numèric. Però la realitat és que a les eleccions generals del 20-D, en l'àmbit nacional només el 34% de les candidatures presentades a les 52 circumscripcions electorals per les grans formacions (PP, PSOE, Ciutadans, Podemos i Unitat Popular- IU) estan encapçalades per dones. Així, al conjunt d'Espanya, l'anàlisi en perspectiva de gènere elaborada per experts no resulta del tot favorable. Teresa Alba demana més passos per avançar en favor de la igualtat plena, tot i que confia que la tendència actual canviï i que en un futur no calgui parlar de quotes ni de paritat. "La història ens demostra que cal ser optimistes, perquè igual que avui ens semblen puerils, demagògiques, sexistes o masclistes les argumentacions utilitzades per no concedir el vot a les dones, les futures generacions analitzaran tot aquest enrenou sobre la idoneïtat de les llistes electorals paritàries com una cosa sense sentit, un pur anacronisme", argumenta aquesta especialista en anàlisi de gènere.
Des del 2007, la llei imposa mantenir aquest mínim del 40% dels llocs per a cada sexe, en trams de cinc diputats. Els partits compleixen per regla general amb aquest percentatge, però les llistes de les 52 circumscripcions que configuren en el mapa electoral del nostre país s'han confeccionat de tal manera que és menys probable que les dones puguin ocupar un escó al Congrés.
Les províncies líders
Pontevedra, Toledo i Ourense reuneixen el nombre més gran de dones liderant les candidatures al Congrés de partits polítics, alguns d'ells, però, de caràcter minoritari. A Pontevedra estan al capdavant de les llistes de les llistes de PSOE, Partit Animalista, Nos-Candidatura Galega, Podemos, Recortes Cero i Comunistes da Galiza, mentre que a Ourense la cara femenina s'imposa a les candidatures de Ciutadans, PSOE, Partit Animalista, Nos-Candidatura Galega, Partit da Terra i UPYD. I a Toledo, la secretària general del PP nacional, Dolores de Cospedal, encapçala la llista del seu partit, igual que en el cas del PSOE, Podemos, UPYD, UP-IU, el Partit Animalista i Recortes Cero.
