Un IPhone 5 que «ja té uns anyets», i una tablet són les eines de Montse Surroca per connectar-se al món. Al món que compta avui. El redactor ja havia sigut advertit que es trobaria davant, si no d'una addicta, sí d'una apassionada de les noves tecnologies. Ara bé, Montse Surroca remarca que les utilitza sobretot per la feina, o sigui, per la política. «Els Whatsapp, els e-mails, van molt bé, són eines molt àgils». «Ara mateix en plena campanya, ja que tinc diverses responsabilitats [a més de candidata per Girona és la portaveu d'UDC en àmbit nacional] pel que fa a comunicació i imatge de la campanya, em permeten estar com qui diu a diversos llocs alhora», indica somrient.

Explica que té uns 2.700 seguidors a Twitter i més o menys la mateixa quantitat a Facebook. La candidata democristiana utilitza molt més Twitter que Facebook per comunicar-se, si bé té enllaçades les dues coses, de manera que qualsevol piulada que penja a Twitter, queda també automàticament penjada a Facebook. Difícilment algú deixarà de conèixer les opinions de la candidata Surroca.

No és en aquest cas una imposició de la campanya, sinó que ja abans d'aquesta -i de l'anterior del 27-S en la qual com a dirigent d'UDC va tenir també paper destacat- solia informar mitjançant les xarxes de la seva activitat. «Trobo que és una bona eina per apropar la gent al meu dia a dia d'activitat política«, i recalca «política» com per deixar clar que és més aviat zelosa de la seva vida personal, o com a mínim que no la transparenta a les xarxes amb la mateixa alegria que la pública.

«A vegades s'aconsegueixen fites polítiques -en una negociació, en una reunió- que potser als mitjans no us interessen però crec que és bo fer-les saber, llavors és quan entren en joc les xarxes», analitza.

Curiosament, i en això coincideix amb la majoria de polítics preguntats respecte a això, no ha hagut de bloquejar ningú ni a Facebok ni a Twitter per insults ni per mala educació. Un pensava que les xarxes eren una selva on el més piltrafa s'atrevia a fer-se el pinxo gràcies a l'anonimat, però comença a canviar la seva opinió. «Si alguna vegada hi ha un maleducat, doncs mira, no el contesto i ja està», indica. «Però si em pregunten coses interessants, sempre procuro trobar temps per respondre», aclareix. De fet, ho considera una part més de les seves obligacions de diputada, o sigui com a representant del poble. «Les xarxes són molt útils per donar resposta als ciutadans que pregunten als polítics», sentencia.