En un escenari de gran volatilitat electoral i fragmentació de vot, amb un 41% d'indecisos, és lògic qüestionar-se la fiabilitat de les enquetes com a eines per predir els resultats electorals, i més després que en les darreres convocatòries s'hagin produït diversos errors sonats, tant dins d'Espanya com en altres països.

En els últims mesos, s'han fet a Espanya desenes i desenes d'enquestes i no han encertat gaire sovint, de manera que els pronòstics s'han d'agafar sempre amb molta cautela. Com que els polítics subratllen que la única enquesta que importa és la de les urnes, cal remuntar-se a les eleccions municipals del passat mes de maig per recordar que un 27% dels espanyols va votar el PP i un 25% ho va fer a favor del PSOE. En aquell moment, Ciutadans va rondar el 7% dels sufragis i Podem no es va presentar amb les seves pròpies sigles, sinó en candidatures d'unitat popular.

Set mesos després, el panorama polític sembla haver sofert variacions, o almenys això apunta l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que augura un 28,6% del vot al PP, un 20,8% al PSOE, un 19% a Ciutadans i un 15,7% a Podem. Els sondejos de la majoria de mitjans de comunicació també es mouen en aquesta direcció, si bé alguns han anticipat que Ciutadans quedarà segon per darrere el PP, deixant més enrere el PSOE. Fins i tot, la setmana passada es va fer pública una enquesta encara més apocalíptica per als socialistes, que els relegava a quarta força amb Podem adelantant-los per l'esquerra.

A hores d'ara, el PP surt guanyador en totes les enquestes, mentre que en els darrers dies s'ha constatat una remuntada de Podem -que en el baròmetre del CIS de principis d'any era segona força i ara és quarta- i un estancament o retrocés de Ciutadans. Els socialistes, per la seva banda, aconseguirien mantenir-se. Cal tenir en compte, però, que cap enquesta va saber preveure la irrupció de Podem i Ciutadans a les eleccions europees de 2014, que van suposar un cop important per al bipartidisme. En aquell moment, els sondejos atribuïen al PP i el PSOE entre sis i deu punts més dels que finalment van obtenir, i no van preveure en cap moment la irrupció de Podem amb cinc eurodiputats. De fet, en el millor dels casos els en donaven només un.

Més encerts a Andalusia

En canvi, sí que van estar una mica més encertades les enquestes de les eleccions andaluses del mes de març, ja que almenys van encertar en el més fonamental: la victòria del PSOE sense majoria absoluta, tot i que es van quedar curtes en els resultats. La líder socialista, Susana Díaz, va obtenir més escons dels que preveien les enquestes, que van sobredimensionar Podem i van minusvalorar Ciutadans.

Quelcom similar els va succeir a aquestes dues forces a les eleccions catalanes del 27-S: Ciutadans va ser la gran sorpresa de la nit en obtenir 25 escons, gairebé el doble del que auguraven els instituts d'opinió. En canvi Podem, integrat dins la plataforma Catalunya Sí que es Pot, es va quedar lluny de complir amb les expectatives.

Condicionades per l'altíssima participació, les enquestes de les eleccions catalanes van encertar més o menys els escons de Junts pel Sí, la CUP i el PSC, mentre que amb el PP es van equivocar lleugerament.

Si ens fixem només en les generals, en els comicis de 2011 el baròmetre del CIS va encertar en pronosticar una majoria absoluta del PP i la debacle del PSOE, si bé els vots finalment comptabilitzats a les urnes van ser lleugerament menors del previst per als dos partits, per a benefici d'Izquierda Unida i UPyD.

En algunes generals prèvies -els anys 1996, 2000 i 2008- el CIS també va anticipar el guanyador, encara que amb molta menys precisió, mentre que l'any 2004 es va equivocar totalment. Aquell any, però, els atemptats de l'11-M a Madrid van introduir variables que eren difícils de preveure en un sondeig.

Orientar els indecisos

Tal i com els polítics repeteixen fins a l'extenuació, les enquestes són «fotos fixes» del moment en què es realitzen, però també poden ajudar els electors a orientar-se. En aquest cas, poden servir d'inspiració al 41% de l'electorat que encara no s'ha decidit per cap candidatura.