El 27 de setembre, la CUP va obtenir un resultat històric: 330.118 vots a tot Catalunya, un 8,21% del total, que els permetien passar de tres a deu diputats. A Girona, la formació independentista va recollir 32.590 suports (un 8,6%), que li van permetre obtenir per primera vegada un diputat en aquesta circumcripció. Aquests resultats serà impossible que es repeteixin el 20 de desembre, ja que la CUP ha decidit no presentar-se a les eleccions generals. Què pot passar, doncs, amb tots aquests votants que li van donar suport fa dos mesos i que ara s'han quedat «orfes»? Abstenció, En Comú Podem i ERC són les opcions més probables.
El diputat provincial de la CUP a Girona, Lluc Salellas, explica que el partit ha decidit centrar-se en les negociacions per formar govern a Catalunya en lloc d'anar a les eleccions d'un estat que volen abandonar. «Creiem que s'ha d'apostar per un model de relacions bilaterals, no anar a un Congrés on sempre serem minoritaris i on ja s'ha vist que no es vol tenir en compte l'opinió del poble català», explica.
Així doncs, en aquesta campanya, la CUP està tenint un perfil molt baix i procura no intervenir-hi gaire, perquè aquests comicis no van amb ells. El partit no va fer cap posicionament públic fins dimarts al vespre, quan va animar els cupaires a quedar-se a casa i no anar a votar. Abans d'això, tanmateix, Salellas havia confiat que els electors que decidissin anar a les urnes apostessin per un «vot transformador». «Segur que hi haurà gent que s'abstindrà o votarà nul, mentre que d'altres votaran partits d'esquerres i independentistes, o que si més no es troben dins l'àmbit del dret a decidir», va assenyalar.
Segons els politòlegs, aquest és l'escenari més plausible. El professor de Ciències Polítiques Lluís Orriols recorda que, el 27-S, la CUP va obtenir molt més vots del que és habitual, ja que va captar alguns votants d'Esquerra a qui no els agradava Junts pel Sí i també els desencantats de Catalunya Sí que es Pot. Així doncs, mentre que les bases més fidels a la CUP és probable que prefereixin no anar a votar, ja que no s'identifiquen amb cap més formació, segurament molts votants d'ERC i Iniciativa (en aquest cas, En Comú Podem) decidiran tornar als seus partits d'origen.
Tant Orriols com el consultor en comunicació política Pau Canaleta consideren que Podem serà el més beneficiat pels votants de la CUP. Per a Canaleta, un tema clau és el candidat: el d'En Comú Podem, Xavier Domènech, és molt més proper a la cultura política de la CUP i empatitza amb ells, ja que és independentista i ha estat molt vinculat a moviments socials. En canvi, explica Canaleta, Gabriel Rufián (ERC) es troba molt més allunyat de la cultura política de la CUP i per tant els costa més connectar-hi. A més, recorda que En Comú Podem no és Catalunya sí que es Pot, ja que ha sumat l'entorn de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i Procés Constituent, entre altres.
Uns vots decisius
Si el transvasament de vots de la CUP acaba beneficiant Podem, això pot acabar decantant la balança tant a Catalunya com a les comarques gironines. A Girona, perquè pot afavorir que En Comú Podem obtingui el seu primer diputat, tal com preveuen algunes enquestes.
I a Catalunya, els vots de la CUP poden suposar un «plus» davant d'un empat tècnic entre ERC, Democràcia i Llibertat, Ciutadans, En Comú Podem i, una mica més enrere, PSC. «Si els votants de la CUP decideixen donar suport a ERC, podria fer que passés per davant de Democràcia i Llibertat. I si se'n van a En Comú Podem, potser podrien arribar a ser la primera força a Catalunya», reflexiona Canaleta.
Tot plegat resta molt obert, i encara caldrà esperar a diumenge per saber els resultats.
