Des de 1982 a 2011, el PSOE i el PP s'han alternat en el poder, gairebé sempre amb majoria absoluta, sense que altres partits reflectissin possibilitats reals de substituir-los. Amb Felipe González, el PSOE va guanyar les eleccions en quatre convocatòries successives (1982, 1886, 1989 i 1993), les tres primeres amb majoria absoluta, i des de 1993 a 1996, amb el suport de CiU.

L'alternança va venir amb José María Aznar, que va governar la seva primera legislatura amb el suport de nacionalistes catalans, bascos i canaris abans de conquistar la majoria absoluta l'any 2000.

El PSOE va tornar al poder en 2004 amb José Luis Rodríguez Zapatero, que va governar durant dues legislatures amb majoria simple, la primera amb suports puntuals principalment d'IU i ERC, encara que també de CiU, PNB i BNG.

Novament el PP li va donar el relleu en 2011, amb la victòria per majoria absoluta de Mariano Rajoy.

Encara que ja en els comicis de 2011 el gran creixement d'UPyD (que havia aconseguit representació al Congrés quatre anys abans) deixa entreveure un incipient qüestionament del bipartidisme, és la irrupció de Podem en les europees de maig del 2014 el que encén les alarmes. PP i PSOE, que tradicionalment havien sumat més del 70% dels vots, no van arribar al 50% i van cedir 14 dels seus 44 escons a partits minoritaris, entre ells el que Pablo Iglesias havia fundat amb prou feines quatre mesos abans de la convocatòria europea

Podem -que sis mesos després seria assenyalat pel Centre d'Investigacions Sociológiques (CIS) com a primer partit en intenció directa de vot- va fer seu el 8% dels vots i cinc eurodiputats (de 54), la qual cosa li va convertir en la quarta força política més votada i tercera en comunitats com Madrid. També Ciutadans, que es presentava per primera vegada en solitari, va obtenir dos eurodiputats, amb el 3,16% dels vots.Laura Ramos/Efe madrid