El món es troba en una espiral desbocada. Com més anem, més difícil és de governar, tant globalment com local. Les eleccions d'ahir mostren com serà de difícil a partir d'ara governar Espanya, el mateix fenomen que estem observant a Catalunya i a molts ajuntaments. No sé si la capacitat dels polítics permetrà gestionar els nous temps i reptes. Veient la campanya la resposta és no: no hi ha nivell, però cal donar temps per veure-ho.

Qui ha guanyat sense baixar de l'autocar és la CUP perquè davant els resultats d'ahir sembla que ningú se la jugarà convocant noves eleccions a Catalunya amb un electorat desencisat i desmobilitzat. Per tant, la CUP ara té tota la força per imposar les seves raons. Dit d'una altra forma, si els vots de Democràcia i Llibertat no són necessaris per governar a Madrid, auguro que Artur Mas no serà el futur president de la Generalitat.

Si finalment el govern es fa a l'entorn de PSOE i Podem també estarem distrets. Us recordeu de la prima de risc i de la dictadura dels mercats? Paraules com austericidi, renda mínima universal, salari mínim de 1.000 euros... El debat serà important, amb la participació de l'exterior del país. Ara que dic això, no creieu que la Herr Merkel no exigirà la Grossencoalition entre el PP i PSOE?

El que és cert és que la política ha fet un tomb del tot i que entrem en una nova situació que, depèn de com vagi, pot ser aprofitada per Catalunya. Tal com han anat les coses hauria sigut més rendible fer primer les eleccions espanyoles i després les catalanes: això hauria permès mantenir mobilitzat l'electorat en ambdues i posar el tema català al centre de l'elecció.

La complexitat del món es pot arribar a gestionar gràcies a la digitalització que permet tenir molta informació en poc temps i fer debats socials gairebé a l'instant. Això és el que més m'agrada d'una nit electoral, un debat múltiple en pocs minuts. Ara ja puc desar al calaix dels records llunyans a personatges com González, Guerra, Aznar, Rajoy, i el meu ministre Soria.