No per cantat en totes les enquestes off the record d'aquesta darrera setmana, el resultat de les eleccions a Corts Generals ha deixat de tenir nom de cervesa: Inèdit en la història de la democràcia espanyola iniciada l'any 1977 perquè el bipartidisme s'ha trencat, inèdit perquè també per primera vegada hem anat a dormir sense saber qui té més números per ser president del govern d'Espanya i inèdit perquè, en només dos mesos i escaig de les eleccions catalanes, la suma dels diputats aconseguits per forces no independentistes (36) deixen molt enrere les independentistes (17).

Hi havia pulsió de canvi perquè el hieratisme d'en Rajoy i la supèrbia d'un PP amb majoria absoluta era senzillament difícil de suportar per més temps. La prova es troba en la davallada ferotge que ha tingut a les urnes. S'ha acabat governar amb pilot automàtic i mentalitat de funcionari.

També n'hi havia perquè en Sánchez mai no ha donat garantia de solidesa com a alternança plausible, com tampoc ha abanderat el gran canvi econòmic-social que el país reclamava. Ha pagat una gran factura: el pitjor resultat electoral del PSOE.

Tanmateix, la nova política que personalitzen l'Iglesias (Podem) i en Rivera (Cs) no ha pogut enderrocar la vella política, com tampoc al binomi PP-PSOE. Hi ha arribat, sense arribar-hi del tot, però es troben damunt l'escenari, que no és poc.

Dels tres inèdits assenyalats al començament, em preocupa i molt la governança complexa que deixen els resultats d'ahir. Espanya no té tradició de governs de coalició. Ara s'enfronta a una novetat i s'hi aproxima amb les pitjors de les maneres: sense manual d'instruccions i sense cultura del pacte. Si les ideologies fan difícil l'entesa, l'aritmètica d'ahir no hi ajuda gens. Estem davant del perill cert que la irrupció de la nova política, inexperta i ingènua, comporti inestabilitat política.

La governabilitat és el gran desafiament després de saber-se la composició de les Corts Generals. No és la incertesa el que necessitem per enlairar el cap, crear més llocs de treball, rebaixar l'atur i millorar l'assistència social. No podem ser una nova Grècia.

Sabran enraonar i pactar? Sóc dels que pensen que es pot donar la gran coalició a instàncies d'Europa i d'Amèrica del Nord si el carro amenaça d'anar pel pedregal.

Catalunya segueix al seu aire, és a dir, esmaperduda. El 27-S va dir una cosa i ahir en va dir una altra distinta: Que sí que li interessa Espanya (4 punts pel damunt en participació) i que de desconnexió res de res (el 64,56 % ha votat partits amb vinculació espanyola).

L'ajudant de cambra, en Quico Homs, s'ha estavellat: Ha aconseguit la meravella de portar CDC a obtenir els mateixos diputats que l'any 1977 en un viatge cap enrere de 38 anys, a perdre gairebé mig milió de vots pel camí, ha perdut 8 dels 16 diputats obtinguts fa quatre anys i va darrere d'ERC i el PSC. Fantàstic!