Tot i que la normativa és clara, queda en mans de la Mesa del Congrés interpretar el reglament i autoritzar o no la concessió d'un grup propi. I és que la història compta amb algunes excepcions a la regla. L'any 2011, UPyD va obtenir un 4,7% dels vots i cinc diputats. És a dir, va arribar al mínim de cinc escons però no al 5% dels vots. Malgrat això, la Mesa li va autoritzar grup propi. El mateix va passar amb el PNB. Amaiur va guanyar les eleccions al País Basc amb sis diputats i el 24% dels vots mentre el PNB en va aconseguir 5 escons i el 27% dels vots. En canvi, només va tenir grup el PNB. El motiu al·legat va ser que Amaiur no va aconseguir més del 15% a la circumscripció de Navarra, on havia obtingut un altre diputat.

El reglament de Congrés és clar: podran constituir-se en grup parlamentari les formacions que obtinguin almenys 15 diputats. Malgrat això, la normativa té en compte encara una altra possibilitat: que es puguin constituir si obtenen un mínim de 5 escons i, almenys, un 15% dels vots a totes les circumscripcions on s'hagi presentat la candidatura o el 5% dels emesos al conjunt d'Espanya (en cas de concórrer a tot l'Estat). Després de les eleccions de diumenge, ni Democràcia i Llibertat (DL) ni ERC compleixen aquests requisits i, per tant, no tindrien la possibilitat de tenir grup propi si es compleix la norma. El principal escull: la nova marca de CDC s'ha quedat a gairebé dos punts d'obtenir el 15% a la circumscripció de Barcelona. Una demarcació en la què també ha «punxat» Esquerra. Una de les possibilitats que hi hauria sobre la taula i de la que ahir ja es començava a parlar seria que les dues formacions el compartissin. O això o, com ha passat en d'altres ocasions, es fés una excepció.

La formació liderada pel president en funcions Artur Mas no només va perdre als comicis del 20D gairebé la meitat de la representació al Congrés sinó que també podria perdre el grup propi per primera vegada ala seva història. La candidatura ha aconseguit vuit representants a la cambra i un total de 15,1% dels vots al total de Catalunya. Malgrat això, el requisit mínim 15% requerit als partits amb menys de 15 diputats no s'ha produït a la circumscripció de Barcelona. De fet, fins ara la formació s'havia valgut d'aquesta condició per aconseguir representació però ara l'aritmètica els ha jugat a la contra. El mateix li ha passat a ERC, que es va quedar a mig punt del 15% també a Barcelona.

Davant d'aquesta situació, les opcions que els queden passen perquè alguna altra formació els deixi fins a set diputats (en el cas de DL) o 6 (en el cas d'ERC), que la Mesa del Congrés prengui una decisió diferent fruit d'una altra interpreació del reglament o bé se sumin a algun altre grup. Precisament ahir alguns membres d'Esquerra ja es mostraven partidaris a parlar sobre aquesta possibilitat. El propi cap de llista del partit, Gabriel Rufián, va afirmar que el'independentism ha de ser «el més fort possible i si això comporta formar un grup parlamentari amb DL, s'haurà de parlar».

El líder d'ERC, Oriol Junqueras, en canvi, va deixar entreveure ahir que, de moment, no preveu aquesta opció tot recordant que al Parlament Europeu, CDC no té grup parlamentari propi i comparteix grups amb partits molt diferents.

El líder de DL, Francesc Homs, va voler treure-li importància al fet de tenir o no grup parlamentari propi. Malgrat això, Homs va insistir en la importància d'unitat d'acció entre els independentistes i va recordar que amb ERC comparteixen un full de ruta per la qual cosa estarien oberts a unir-se. També Democràtes de Catalunya, la formació creada per dirigents escindits d'Unió, va defensar ahir crear un grup únic després de constatar «l'error» de no haver repetit la fòrmula de Junts pel Sí del Parlament.