En un frec a frec amb el candidat de DL que va durar fins al darrer moment del recompte de vots, Joaquim Ayats aconseguia ser el segon senador d'ERC per Girona

Això seu va ser com un partit disputat fins al darrer segon?

Sí senyor, i podríem dir que en el fons va ser com un partit empatat amb DL, tot i la incertesa fins al darrer moment.

Ho va viure amb molts nervis?

Tampoc en excés, ja que l'objectiu era aconseguir dos diputats i un senador, tot el que vingués a més a més, millor. Satisfacció sí, és evident que n'hi va haver, però la satisfacció de debò serà quan proclamem la república catalana.

Potser al cap i a la fi és el mateix un senador d'ERC que un de CDC, no?

No és el mateix. ERC posa l'accent en una independència d'esquerres. Això ajuda a fer el dibuix sobre quin país volem, que és evidentment independent, però també d'esquerres.

Es trobarà en una cambra, el Senat, on el PP tindrà majoria absoluta. Poca cosa podrà fer-hi, a banda de llegir el diari.

Nosaltres anem a Madrid com a treballadors de la república catalana, i per tant hem d'aprofitar totes i cadascuna de les eines que el sistema espanyol ens permet. Amb més o menys possibilitats, és ?igual. Es tracta d'aprofitar el Congrés i el Senat i utilitzar-los com a altaveus de les nostres reivindicacions. I a banda d'això, crec que també s'hi podrà fer altres tasques polítiques.

Tot i el rodet que podrà passar el PP cada vegada?

Hi ha gent que al Senat hi ha fet coses extraordinàries, o sigui que tenim exemples i precedents. Un d'ells seria Francesc Ferrer i Gironès, que va treballar molt, i amb èxit, per Catalunya, en situacions potser inclús més complicades que l'actual. Nosaltres també mirarem d'aprofitar totes les trinxeres que se'ns obrin.

Es veu de senador algú que es considera d'esquerres i republicà?

He, he, la veritat és que no, no m'hi veig. Però com li deia abans, són les eines que ens imposen i les hem de saber aprofitar. Hem d'aconseguir crear el nostre marc propi, però fins llavors hem de jugar amb les regles que ens donen.

Haurà de prometre complir i fer complir la Constitució...

Ja veurem la fórmula que triem, suposo que ho farem per imperatiu legal. De fet, quan vaig ser regidor municipal ja no vaig jurar fidelitat a la Constitució.