Presidentmàs és aquell polític que per encoratjar els seguidors en un moment difícil els digué: «Ens trobem a frec d'un precipici, és el moment de fer un pas endavant». El mig milió de vots que li queda deu ser de gent que té interessos particulars que CDC continuï manant, tants anys al poder han permès crear una teranyina.
I això que un veu TV3 o llegeix la premsa del règim i creu que el sobiranisme ha triomfat. En realitat DL (o sigui CDC) i ERC junts han aconseguit 17 escons i en tenien 19. Però això és igual. El recompte de vots a la catalana, únic al món, és molt curiós: en el «plebiscit» del 27-S van guanyar els que havien de guanyar tot i no arribar al 48% del vots, gràcies a no comptar els que no interessaven. Res no impedeix ara proclamar la victòria de l'independentisme a Catalunya amb 17 escons de 47: els de Podem no compten perquè volen un referèndum, els del PSC tampoc perquè els federalistes ni fu ni fa, i els de C'S i PP encara menys perquè són espanyols i ja hem desconnectat. Resultat: Catalunya és unànimement independentista, i si calen més proves hi podem afegir que tots els que s'han abstingut són de la CUP.
Això permetrà continuar la murga d'investir Presidentmàs, que ja és com un d'aquells antics galants de teatre que no admeten que el seu temps ha passat i als 70 anys insisteixen a interpretar Don Juan. Ja no provoca ni vergonya aliena, només riure. Els catalans li van donar l'esquena el 27-S i l'hi han tornat a donar ara. De debò no se n'adona? I si és així, ningú de Junts pel Sí l'estima prou per evitar-li continuar essent una riota? Envieu-lo a casa, per pietat. Ja no per nosaltres, pel seu bé. Ni ell mereix fer tant el ridícul.
