Guanyi qui guanyi les eleccions d'avui, hi haurà un perdedor segur: el bipartidisme, que segons totes les enquestes té les hores comptades. La irrupció de Ciutadans i Podem deixarà de ser un fenomen demoscòpic per convertir-se en realitat, de manera que el Congrés comptarà per primer cop amb quatre partits de pes que lluitaran entre ells per destacar. Així doncs, s'augura una investidura difícil i un mandat en què arribar a acords serà complicat.

Totes les enquestes donen com a guanyador el Partit Popular (PP), però sense majoria absoluta. Com que probablement tampoc serà prou fort per governar en minoria, el més factible és que per primer cop hi hagi una coalició. "El que a Catalunya vam tenir amb el tripartit de 2003, a Espanya ho tindran ara", explica el consultor en comunicació Pau Canaleta. Tenint en compte que a Espanya no hi ha cultura de govern en coalició, i que a més hi haurà diferents partits competint per un mateix electoral, tot apunta que l'entesa no serà fàcil.

Segons recorda que el politòleg i professor Lluís Orriols, les coalicions solen ser complicades per als socis minoritaris, ja que el partit principal sol atraure totes les mirades i atribuir-se els èxits. Per tant, el risc per al "petit" és acabar essent absorbit pel gran. Això és, per exemple, el que va passar al Renge Unit quan els liberaldemòcrates de Nick Clegg van governar amb els conservadors de David Cameron: al següent mandat, Clegg va veure com els seus resultats queien en picat perquè tot el mèrit del govern se'l va endur Cameron.

Per això, Orriols creu que la temptació de Ciutadans -que a priori és el soci més factible per al PP- serà no investir ningú, per tal de poder seguir marcant perfil propi i no tenir el perill de "diluir-se" amb el PP. "Una altra cosa, però, serà que ho aconsegueixi, perquè si la investidura de Rajoy passa per Ciutadans és possible que rebi moltíssimes pressions", avisa. En cas que PP i Ciutadans no sumin i quedin relativament lluny de la majoria absoluta, la situació encara seria més complicada, perquè, segons recorda Orriols, "el PP ha estat molt sol políticament en els últims anys, de manera que li seria complicat fer aliances amb altres partits".

Depenent dels resultats, una abstenció de Ciutadans, que es quedaria a l'oposició, podria facilitar un govern de Podem i PSOE. De fet, les últimes enquestes vaticinen un important creixement de Podem i aquest escenari no és del tot inversemblant.

Sigui com sigui, si es produeix un govern de coalició en què els dos partits competeixen pel mateix electorat, Canaleta vaticina que serà un govern inestable, en què el minoritari gesticularà i tindrà sortides de to per marcar perfil propi i desafiar el principal. Segons Canaleta, això pot provocar crisis institucionals i la pèrdua de votacions per part del govern.

Pel que fa als partits que es quedin a l'oposició, passarà si fa no fa el mateix: també competiran per un mateix electorat -ja sigui el de dretes o el d'esquerres- i hauran de fer-se el màxim de visibles per destacar, probablement entrant en una competició a veure qui "colla" més el govern i qui es consolida millor com a alternativa. També es podria donar el cas que un fos el partit majoriari de l'oposició en vots i l'altre en escons, fet que tensaria encara més la corda.

Possibilitats de consolidar-se

Però tot i que sembla segur que el bipartidisme desapareixerà durant la propera legislatura, caldrà veure si els nous partits es consoliden o acaben desapareixent. Orriols "veu difícil" que es tracti d'un fenomen efímer, ja que tant Podem com Ciutadans tenen una forta implantació en alguns sectors sociodemògrafics. En aquest sentit, observa que molts votants d'aquests partits són joves, de manera que tenen marge per consolidar-se a mitjà termini. Malgrat que molts els acusen d'haver estat creats per la televisió, Orriols avisa que "aquests partits tenen unes arrels més profundes del que pot semblar".

Canaleta, però, no ho veu tan clar. Segons recorda, tant Podem com Ciutadans han patit alts i baixos en les seves perspectives de vot: "Hi ha moments en què sembla que s'hagin de menjar el món i d'altres que cauen en picat", subratlla. Per tant, alerta que Pablo Iglesias i Albert Rivera hauran d'"arriscar molt" en el proper mandat, perquè "si no els surt bé, saben que pot tornar el bipartidisme".

Tot i que no és ben bé la mateixa situació, Canaleta recorda que l'any 2004 hi havia diversos partits a l'esquerra del PSOE, però que en canvi en les eleccions de 2008 Zapatero va aconseguir "menjar-se'ls" a tots. Per això, alerta que "pot ser que donem per assentats aquests dos partits però que en realitat s'acabin reduint a poca cosa". Això no vol dir, però, que Podem i Ciutadans no puguin consolidar-se, ja que PP i PSOE podrien desinflar-se del tot i quedar un panorama de quatre o cinc partits principals.