L'opció independentista a la província de Girona té un sostre de vidre que el petit augment de participació en les darreres eleccions generals ha sigut incapaç de superar. El topall és el cinquanta per cent.
Si el 2011 CiU i ERC sumaven el 50,01% dels vots i els convergents eren la primera força indiscutida a la pràctica totalitat de les poblacions gironines, el 2015 la suma de Democràcia i Llibertat (DL), ERC i Unió ofereix una quota nacionalista del 50,23% però amb la particularitat que els republicans han experimentat un transvasament de vots que els ha fet duplicar i en alguns casos triplicar el seu suport en totes les poblacions, arribant a fer el sorpasso als convergents en feus tradicionals com Figueres, Tossa de Mar, Santa Coloma de Farners o Bescanó, per exemple.
Els gairebé 37.000 vots que han perdut els hereus de convergència demostren l'existència de vasos comunicants entre els partits independentistes. Només cal veure com la distància que separa DL i ERC és irrisòria en localitats com Torroella de Montgrí, Santa Coloma de Farners (ERC guanya per un marge de vuit vots) o fins i tot la ciutat de Girona, on DL queda com a primera força amb només 173 sufragis més que els republicans.
La transferència de sufragis es va iniciar a les eleccions europees de 2014 quan ERC va passar per davant dels convergents per primera vegada; a les municipals del passat maig els republicans van seguir obrint una via d'aigua a l'hegemonia convergent arrabassant-los nombrosos ajuntaments gironins i consolidant-se com a segona força; a les autonòmiques del 27 de setembre és fa difícil quantificar-ho perquè ambdues formacions es van coaligar sota la marca Junts Pel Sí, si bé van obtenir 62 diputats, quan CiU ja els havia aconseguit en solitari el 2010; i diumenge ERC va tornar tenallar convergència -ara DL- demostrant que a cada comtesa electoral l'esgarrapada electoral és més significativa.
La ruptura de CiU el passat juny tampoc explica el declivi dels convergents. Unió només ha arreplegat 5.845 a la província -poc més que el Partit Animalista- i s'ha convertit en una formació extraparlamentària tant al Parlament com al Congrés.
DL ha sigut la força més votada en 133 municipis dels 222 que hi ha a la província, mentre que ERC ho ha aconseguit en 73.
Però els vasos comunicants també es troben entre les forces no independentistes. D'aquí que el PP hagi perdut el diputat que va aconseguir en les passades eleccions en perdre més de 21.000 vots i quedant fagocitat al tren de cua en pràcticament totes les poblacions on fins ara havia aconseguit ser la tercera o quarta força. Els populars s'han vist avançats per Ciutadans (C's), partit que fins i tot ha aconseguit imposar-se a Roses amb 1.290 vots -el PP ha passat de ser la segona força el 2011 amb 1.727 vots a convertir-se en la cinquena formació més votada amb 1.016 vots-.
Aquests comicis han servit al partit taronja per acabar de confirmar la seva consolidació en tots els municipis on va presentar candidatures en les darreres eleccions municipals. Perquè no tan sols supera els populars a Roses sinó també a Vilamalla -primera força-, Blanes, Lloret i Sant Climent Sescebes -és tercera opció-, Figueres i Puigcerdà -és quarta opció-.
Aquests resultats segueixen la tendència mostrada en les autonòmiques, segons la qual C's aconsegueix el seu sac de vots més important en els municipis més poblats de la demarcació i allà on obté bons resultats el PP retrocedeix en una proporció similar. Però tampoc tot l'aliment li ve dels populars. No s'ha de perdre de vista que el PSC ha experimentat una sagnia electoral tan gran que únicament li ha permès esdevenir primera força en quatre poblacions de l'Alt Empordà -la Jonquera, Portbou, Vilafant i Torroella de Fluvià-. El daltabaix és numèric: 65.471 vots el 2011 -segona força a la província- davant els 41.972 sufragis de 2015.
De fet, la seva situació és similar a la dels populars, encara que no tant a causa de C's sinó d'En Comú Podem.
Piconadora Podem
La collita de Podem s'ha centrat fonamentalment a la Selva, una de les comarques més poblades de la província, i aquest és un fenomen completament nou perquè fins ara aquesta formació no havia exhibit múscul ja que els resultats obtinguts a les autonòmiques i municipals van ser testimonials. És particular també els casos de Salt i Sant Feliu de Guíxols, on la formació morada només compta amb un regidor però, en canvi, diumenge es van imposar com a primera força. També ho va ser a Palau de Santa Eulàlia. Aquests són els únics tres municipis fora de la Selva on han esdevingut majoritaris.
Els podemites han obtingut 53.894 sufragis a la província -una quota del 16,26%- concentrant els millors resultats al sud de la Selva: Blanes, Lloret, Caldes, Hostalric, Massanes, Maçanet i Riells i Viabrea. Encara que allà on no han aconseguit ser primera opció han estat entre els tres primers. Són la tercera força en l'àmbit provincial i en la major part dels pobles on no han sigut primers.
