m

ariano Rajoy arriba a les eleccions del 26 de juny amb el seu lideratge reforçat i traient pit després d'haver-se mantingut ferm en la seva proposta d'una gran coalició com a única via per formar govern. I espera que les urnes premiïn la seva resistència.

Rajoy ho tenia clar des de la mateixa nit del 20 de desembre: o hi havia pacte amb el PSOE o no hi havia un nou govern. Per això, no es cansa de recordar que va oferir la gran coalició des de l'endemà de les eleccions però sempre va obtenir un no per resposta. Han estat diversos mesos en els quals el president ha estat inamovible sense canviar la seva fórmula, i quiet mentre eren uns altres els que negociaven.

Però aquesta actitud li va portar molts retrets, sobretot quan va rebutjar davant el Rei assumir la responsabilitat d'intentar formar govern, però davant la sorpresa dels uns i els altres va seguir aturat mentre presenciava "el teatre", com ho ha qualificat el PP, dels altres.

Fins i tot alguns dirigents del seu partit tenien els seus dubtes sobre l'estratègia del president, però ara tots el col·loquen com a vencedor moral d'aquest procés que esperen que culmini amb una victòria electoral més àmplia.

Vista la seva actitud d'aquests mesos, queda patent que Rajoy augurava des del primer moment una nova convocatòria electoral. La primera vegada que se li va sentir parlar d'unes altres eleccions va ser quan li ho va comentar el febrer al primer ministre britànic, David Cameron, en una conversa informal a Brussel·les.

I els ho va dir a la seva manera als ciutadans, protagonitzant la seva particular precampanya molt poc temps després de celebrar-se els comicis de desembre.

Perquè en tot aquest temps ha mantingut una agenda molt intensa amb el partit, i ha seguit fent visites i actes per tota la geografia espanyola en els quals una vegada i una altra defensava la seva postura i advertia dels mals que podria portar un pacte per l'esquerra.

Ara, Rajoy està ja de nou oficialment en campanya. I arriba molt entrenat.

Diuen en el seu entorn que no només està en forma físicament gràcies als seus passejos de primera hora del matí a gran velocitat. També ho està mentalment, perquè se sent segur i animat, encara que admeten que encara és prudent en termes d'expectatives.

Per això a Rajoy li espera una intensa campanya en la qual passarà per almenys vint-i-dues províncies, tot i que Girona no forma part inicialment del seu recorregut de campanya. Admeten en el PP que serà una campanya dura, i assumeixen que Rajoy haurà d'escoltar dels uns i els altres la queixa per la repetició electoral.

Però insisteixen que el seu líder està preparat, i com apunta un dirigent del partit, està més convençut que mai de lliurar una "batalla en curt", amb passejos, xerrades amb veïns i sense grans mítings ni grans operacions de màrqueting.

No és del tot així, perquè al candidat l'acompanyen innombrables vídeos, campanyes a les xarxes socials i participacions en programes de televisió amb els quals busquen mostrar un Rajoy tan modern com els seus joves rivals.

I mentre tot l'engranatge de campanya es mou, Mariano Rajoy anirà on li manin amb el mateix discurs: o el PP o els radicals. O l'enlairament econòmic definitiu o la volta enrere. O l'estabilitat o el caos.

Un missatge en el que, a més, ometrà directament els seus rivals -així ho ha promès ell mateix- i deixarà que siguin uns altres en el PP els que entrin en temes espinosos com la corrupció.

Serà en definitiva una campanya per a Rajoy molt semblant a l'anterior, encara que amb una gran diferència: aquesta vegada sí, el president es mesurarà amb Pedro Sánchez, Pablo Iglesias i Albert Rivera en un debat a quatre.

El que semblava un disbarat al desembre per al PP, que justificava l'absència de Rajoy en aquest debat en el fet que Podem i Ciutadans no tenien encara representació parlamentària, es ven ara des del partit com una cita necessària a la qual el seu líder acudeix sobrat i carregat d'arguments.

Un dels adjectius que sempre ha acompanyat Rajoy ha estat el de supervivent. Li toca ara sobreviure políticament a aquest nou assalt del que confia sortir-ne amb molts més suports que al desembre i després del qual espera, aquesta vegada sí, que un pacte el mantingui a La Moncloa. I si els altres no s'avenen a un acord, va advertir que està disposat a governar en minoria. Però per això, no ho va dir, necessita que uns altres s'abstinguin, i no sembla que estiguin d'acord en acceptar-ho.

Així que després del 26 de juny és molt possible que, en aquesta ocasió, no n'hi hagi prou amb quedar-se aturat.