Sense haver complert encara dos anys al capdavant del PSOE, Pedro Sánchez encara el 26 de juny un nou examen final del que dependran tant les aspiracions socialistes de tornar a la Moncloa com la seva continuïtat al capdavant del partit.

Sánchez (Madrid, 44 anys) afronta la cita electoral del proper 26 de juny amb el vent de les enquestes en contra, però amb el mateix convenciment que tornarà a tenir cartes per jugar l'opció de ser president l'endemà de les urnes.

Des que va assumir la secretaria general del PSOE en substitució d'Alfredo Pérez Rubalcaba al juliol de 2014, Sánchez no ha deixat de sortejar obstacles i trampes per mantenir-se en el càrrec, alguns d'ells col·locats per barons socialistes que esperen la seva caiguda per destronar-lo.

Malgrat això i el fet que el 20 de desembre va ser el pitjor resultat de la història del PSOE, en aconseguir només 90 escons, Sánchez està entossudit a seguir guanyant batalles, encara que sap que només té assegurada la salvació si aconsegueix arribar al Palau de la Moncloa.

"És un autèntic resistent. Quan el van triar, a Pedro no el coneixia ningú. Alguna cosa tindrà perquè segueixi aquí", el defineix un dels pesos pesats de l'Executiva Federal del PSOE.

Doctor en Econòmiques, Sánchez confessa que "estima amb passió la política", a la qual es va incorporar com a regidor a l'Ajuntament de Madrid el 2003, de la mà de l'exministra Trinidad Jiménez.

En aquells dies, ni ell s'imaginava que una dècada després seria el secretari general del PSOE gairebé per accident, gràcies a que la presidenta andalusa, Susana Díaz, el va beneir com a dofí per evitar enfrontar-se en primàries a Eduardo Madina.

El 2009 va saltar del consistori madrileny a la política nacional en ocupar l'escó que va deixar vacant per Madrid l'exministre Pedro Solbes.

En la següent legislatura, també va haver d'esperar per repetir com a diputat per suplir, en aquest cas, una altra exministra, Cristina Narbona.

Conegut en cercles polítics com "Pedro el guapo", Sánchez es va anar fent un forat a l'entorn d'Alfredo Pérez Rubalcaba, encara que sense deixar de ser un subaltern que el partit enviava a algunes tertúlies per la seva telegènia i bona oratòria.

La conferència política que el PSOE va celebrar al novembre de 2013 i a la qual va anar un dels coordinadors va ser el seu punt d'inflexió, ja que li va permetre donar-se a conèixer en nombroses agrupacions.

Va ser l'alcalde de Don Benito (Badajoz), José Luis Quintana, el que el va animar a fer el pas endavant i postular-se com a candidat a dirigir el PSOE quan s'obrís el meló de la successió.

Com el ciclista que arriba a l'esprint final ben situat en el grup malgrat no ser dels favorits, Sánchez va aprofitar els cops de colze de Susana Díaz i Eduardo Madina per posar-se a l'aparador i convertir-se per sorpresa en el primer a creuar la meta.

Després de batejar-se com el "candidat de la carretera", va guanyar amb folgança en les primàries a Madina i José Antonio Pérez Tàpies i va ser situat pel partit en un moment en què va tocar fons després de l'hecatombe en les eleccions europees.

"Canviar el PSOE per canviar Espanya" va ser la proclama que va llançar a la militància en ser designat secretari general, un càrrec que li ha ofert un bon grapat d'alegries, encara que també no pocs mals de cap en amb prou feines dos anys de mandat.

Afiliat al PSOE als 21 anys, Sánchez sempre fa gala de la seva formació acadèmica i laboral, enriquida amb un màster en Economia a Brussel·les i amb el seu treball en el gabinet de l'Alt Representant de l'ONU a Bòsnia i d'assessor al Parlament Europeu, al que uneix la seva etapa de professor universitari.

Està casat amb Begoña Gómez des de l'any 2006, amb qui té dues filles, d'11 i 8 anys.

A la seva passió per la política i la docència afegeix també la del bàsquet, que el va portar a jugar durant diversos anys en el planter de l'Estudiantes de Madrid.