12 de abril de 2019
12.04.2019
Diari de Girona
 
 

El TS rebutja deixar lliures els polítics presos per fer campanya

El tribunal que jutja l'1-O estableix que el fet de ser candidats «no condueix a una modificació de la seva situació personal» · La Junta Electoral de Madrid delega en Institucions Penitenciàries la decisió sobre si s'ha de permetre o no que ERC pugui celebrar mítings a dues presons

12.04.2019 | 01:03
Els polítics presos, al banc dels acusats al Suprem.

El tribunal que jutja l'1-O, presidit per Manuel Marchena, va rebutjar deixar en llibertat els presos que són candidats a les eleccions del 28 d'abril i 26 de maig. En una interlocutòria, el Tribunal Suprem s'oposa a excarcerar Oriol Junqueras (que ahir va fer 50 anys), Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Joaquim Forn. Argumenta que no hi ha vulneració de drets i ho justifica en el fet que el sentit de la presó preventiva és, precisament, «assegurar» que estiguin a disposició del Suprem durant tot el judici. Les defenses també al·legaven vulneració de dret de la defensa, però els magistrats destaquen que els presos es poden asseure juntament amb els lletrats per tenir «comunicació fluïda i permanent» durant la vista i se'ls permet «entrevistar-s'hi lliurement i sense restriccions» als recessos. Afegeixen que ser candidats no exclou la presó preventiva, «que per sí mateixa no implica vulneració de drets polítics».

La setmana passada, les defenses de tots els candidats a les eleccions del 28 d'abril i del 26 de maig van remetre escrits al tribunal per demanar l'alliberament dels seus clients per garantir el dret a la defensa -poder preparar les sessions del judici en llibertat- i per garantir els seus drets polítics i poder participar a la campanya. Dimarts, la fiscalia ja es va oposar a l'excarceració perquè considerava que podien fugir i perquè les setmanes de judici han servit, segons el ministeri públic, per «consolidar les proves de participació» dels processats en els delictes que són objecte de l'acusació de la fiscalia (rebel·lió i malversació).

Ara, el tribunal que jutja els líders independentistes ha fet seus aquests arguments i es posiciona en la línia de la fiscalia. En una interlocutòria, els set magistrats rebutgen la petició de llibertat que havien fet els presos que són candidats a les eleccions d'abril i maig. El tribunal entén que no hi ha vulneració de drets polítics ni tampoc del dret a la defensa, com al·legaven els seus advocats. En la resolució, argumenten que el sentit de la presó preventiva és, de fet, assegurar que estan al Suprem durant tot el judici perquè si no es pogués completar suposaria una «disfunció important» del desenvolupament de la vista oral. A més, argumenten que la presó és «proporcionada» i no vulnera drets fonamentals.

Per argumentar que no creuen que hi hagi vulneració del dret a la defensa, els magistrats recorden que la sala ha donat l'opció als presos de seure darrere dels seus lletrats per «garantir una comunicació fluïda i permanent durant el desenvolupament del judici». A més, també se'ls permet durant els recessos poder-se entrevistar «lliurement i sense restricció» amb els advocats per rebre el seu «assessorament». També creu que no es vulnera ni durant els trasllats ni durant la permanència al Suprem el dret a la seva dignitat. «La sala ha facilitat tots els mitjans necessaris perquè durant la seva estada es respectin els drets de tots els acusats», recull la resolució.

Sobre la vulneració de drets polítics que al·legaven les defenses, la sala conclou que el fet de ser candidats «tampoc condueix a una modificació de la seva situació personal». En la resolució, els jutges també qualifiquen «d'insuficients» les propostes alternatives menys greus que apuntaven les defenses.

Per altra banda, la Junta Electoral Provincial de Madrid va acordar que ha de ser l'administració penitenciària l'encarregada d'«autoritzar o denegar»la celebració d'actes electorals a les presons de Soto del Real i d'Alcalá Meco, en què dirigents catalans es troben en presó preventiva.

Dret de reunió

L'autoritat electoral madrilenya va respondre amb aquest acord a la qüestió que li va encomanar la Junta Electoral Central (JEC) la setmana passada, quan va analitzar la reclamació d'ERC perquè els candidats presos participessin a actes de campanya electoral als propis centres, a causa precisament de la seva condició de candidats.

Paral·lelament, la Junta Electoral Central va rebutjar la petició de JxCat que el seu cap de llista al Congrés per Barcelona, Jordi Sànchez, actualment en presó preventiva, participi en un debat electoral al centre penitenciari de Soto del Real.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook