17 de abril de 2019
17.04.2019

La fira tributària d'abril

La dreta proposa intenses rebaixes d'impostos, i l'esquerra, més pressió sobre les rendes i els patrimonis alts · PP i Ciutadans volen eliminar el gravamen de successions; PSOE i Unides Podem, harmonitzar-lo

17.04.2019 | 00:45

Espanya ha sortit de l'última crisi amb un deute públic proper al 100% del producte interior brut (PIB) i un dèficit que, tot i haver-se moderat (2,6% del PIB l'any 2019), és encara el més alt entre els països europeus. En aquestes xifres radica una de les principals vulnerabilitats que continua arrossegant el país, ara que Occident entra en temps de desacceleració del creixement (Espanya inclosa, encara que en millor posició que altres). Però camí del 28-A, els programes electorals donen a entendre que, per als partits, les arques públiques estan en condicions de suportar augments rellevants de la despesa (suggerits per l'esquerra) o intenses rebaixes fiscals (aposta comuna de la dreta). L'avantsala de les urnes és aquest abril, encara més que en d'altres cites electorals, si això és possible, una espècie de «fira tributària» on s'enfronten dues corrents: una que tendeix a la reducció de la mida de l'Estat i una altra que aposta per augmentar-la fiant els recursos necessaris a una major càrrega fiscal sobre els espanyols més acabalats i sobre les activitats econòmiques amb pitjor premsa.

PP i Ciutadans (i també Vox) tenen en comú que ofereixen reduir i fins i tot eliminar impostos. Es pot dir que la seva referència de pensament econòmic és l'estatunidenc Arthur Laffer i la seva corba, que posa en relació els ingressos fiscals i els tipus impositius. D'aquí s'infereix que els ingressos deixen de pujar per sobre d'un determinat nivell de tipus, perquè danyen el creixement econòmic, i que, alternativament, és factible augmentar els ingressos baixant aquests tipus. El que sovint passen per alt els partits afins a Laffer és que el seu primer i més ferm seguidor, l'expresident dels EUA Ronald Reagan, va dur el seu país a un dèficit històric rebaixant dràsticament l'IRPF i altres tributs i que també van fracassar més intents posteriors d'aplicar la doctrina, bàsicament perquè, remarquen els hisendistes, no es pot saber on es troba aquest nivell ideal de la càrrega tributària que afavoreix el creixement i alhora omple les butxaques de l'Estat.

Aplicació complexa

PSOE i Unides Podem posen el focus sobre els patrimonis qualificats i els directius i empresaris; també amb nous impostos sobre la banca i les tecnològiques. Són propostes que, malgrat el seu distintiu d'equitat i progressivitat, tenen punts dèbils: poden estimular la deslocalització de capital i inversions en un entorn globalitzat si se circumscriuen a l'àmbit nacional i en alguns casos (la «taxa Google», per exemple) són d'una aplicació molt complexa.

En els següents punts s'exposen les principals propostes dels principals partits (PSOE, PP, CS, Unides Podem, Esquerra i Junts per Catalunya) per a alguns de grans impostos.

IRPF

Per l'esquerra, el PSOE parla de pujar impostos als contribuents de perfil alt, però sense concretar. El projecte pressupostari de Pedro Sánchez que va rebutjar el Congrés suposava elevar dos punts els tipus per sobre de 130.000 euros i quatre punts per a rendes superiors a 300.000. Els socialistes advoquen també per reduir les diferències de tributació que prevalen a les rendes de l'estalvi (capital) davant les del treball. Unides Podem, per la seva banda, vol arribar a un tipus màxim del 55% (semblant al de Suècia) per als qui guanyin més de 300.000 euros, i retallar un punt, fins al 18%, la pressió sobre els ingressos més modestos.

A Catalunya, ERC també considera que l'IRPF discrimina massa les rendes del treball respecte les de l'estalvi i, per tal de corregir-ho, proposa incrementar en dos punts la tarifa de les rendes d'estalvi superiors a 100.000 euros i en cinc punts les que sobrepassen els 150.000, de manera que en aquest tram es passaria de tributar el 23% a un 28%. A partir d'aquí, creuen que l'augment s'hauria de repartir de forma equitativa entre l'Estat i les autonomies. Finalment, JxCat proposa que es revisi especialment la fiscalitat sobre les petites i mitjanes empreses i establir reduccions tributàries sobre l'IRPF i l'impost de societat per als beneficis reinvertits en l'empresa. També volen incrementar les deduccions per maternitat de l'IRPF com a mesura de suport a la família.

Societats

El PSOE parla en termes generals d'elevar la fiscalitat sobre les grans empreses. En el programa electoral, el PSOE parla d'impulsar l'establiment d'aquestes figures a escala europea. Unides Podem vol un tipus efectiu mínim de Societats del 20% per a la banca i les petrolieres i portar fins al 40% el gravamen nominal del sector financer com una via per a la devolució de les ajudes públiques. La formació de Pablo Iglesias es compromet també a liquidar la fiscalitat «privilegiada» de diversos vehicles d'inversió.

ERC vol un sistema fiscal que afavoreixi l'economia productiva, amb un règim simplificat de l'impost de societat a les pimes. També volen eliminar els privilegis fiscals a determinades entitats financeres, com per exemple les sicavs.

JxCat, per la seva banda, vol impulsar modificacions que tendeixin a bonificar fiscalment els rendiments obtinguts per societats a partir de lloguers que es trobin per sota l'Índex de Referència de Preus del Lloguer que, a Catalunya, determini la Generalitat. També volen articular la possibilitat de reduir les quotes dels autònoms societaris.

Successions

El PSOE i Units Podem coincideixen : no suprimir Successions, sinó harmonitzar l'impost en tot el territori per evitar desigualtats i establir un mínim exempt comú per alliberar del tribut els fills amb herències modestes. No precisen l'abast d'aquest mínim, com tampoc els partits de dretes -PP i Ciutadans- aclareixen com es podrien compensar els 2.500 milions d'euros que costa eliminar aquest controvertit impost.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook