A què ve tanta deserció de comuns cap al sobiranisme?

No són desercions, són persones que tenen un projecte personal que no s'avé amb el projecte dels comuns. I per tant decideixen dur a terme escissions personalistes.

Personalistes?

Personalistes, sí, sí. No atrapen ningú més que la persona més mediàtica i algú més del seu entorn. A dins dels comuns, amb el tema sobiranisme no hi ha cap debat que no sigui el de seguir avançant, de fer un referèndum o de buscar aliats a la resta d'Espanya. Hi ha un acord, les úniques escissions que hi ha són aquestes personalistes.

Vostè és independentista?

Soc independentista. Però sempre he dit que la independència s'ha de fer mitjançant un referèndum real, efectiu. I que si Espanya fes una oferta bona, d'un estat federal -o confederal- l'estudiaria amb carinyo.

Es fa difícil viure en una ciutat com Banyoles no essent d'un partit clarament sobiranista?

L'entorn de l'1 d'octubre va ser molt complicat, no ens enganyem. Fins i tot en l'àmbit personal. Va haver-hi algunes situacions de tensió. Fora d'aquelles setmanes no ha sigut mai difícil, mentre la gent està receptiva a escoltar i argumentar. En resum, és més complicat ser dels comuns a Banyoles que ser independentista crític també a Banyoles.

Perjudica la seva candidatura una cosa tan llunyana com el xalet de Pablo Iglesias?

Tothom té dret a comprar-se una casa.

Si té els diners, sí.

Però Pablo Iglesias ja va dir que té una hipoteca de 1.800 euros mensuals durant no sé quants anys.

A això em refereixo

És un error tàctic i polític? Podria ser. Però també és cert que els mitjans de comunicació s'hi han aferrat. Tothom té dret a formar una família, a comprar-se una casa i a contractar una hipoteca. Ara bé, les crítiques internes hi han sigut, i són comprensibles.

La pregunta és si creu que perjudica les candidatures de Podem, Comuns, etc.

Ens han perjudicat més altres coses que s'ha acabat sabent que eren mentida, com quan el PP repetia que ens finançava Veneçuela i l'Iran, que sortia de les clavegueres de l'Estat. O quan asseguraven que Ada Cloau s'havia comprat una casa a Pedralbes. S'han creat moltes fake news, entorn dels comuns, sobretot quan hem tocat el moll de l'os d'alguns grans lobbies d'aquest país.

Parlant d'ella: si pogués triar, preferiria ser elegit diputat o que la Colau torni a ser alcaldessa de Barcelona?

Que Ada Colau revalidés l'alcaldia de Barcelona.

Tan important és Barcelona?

Sí, i és que a Barcelona s'està fent una feina molt important, que està canviant moltes coses. És evident que hi ha errors, alguns producte de la gestió municipal, però d'altres producte de la gestió de l'Estat o de la Generalitat. Per exemple, el problema de seguretat de Barcelona no depèn només d'Ada Colau, sinó dels Mossos, que són de la Generalitat. Sempre passa que algunes persones són més valorades fora que a casa seva, passa amb Ada Colau, Carmena, en Ribó a València, que són més ben vistos a l'estranger que aquí.

Veu factible un govern d'esquerres a Espanya després d'aquestes eleccions?

Sí, sempre que Catalunya en Comú-Podem i Unides Podem obtinguin un bon resultat. Si revalidem els resultats de 2016, forçarem un altre cop el PSOE a fer un govern d'esquerres. El PSOE és un camaleó, i depèn del company que tingui, tira més cap a un costat o cap a l'altre. S'ha vist que al nostre costat és més d'esquerres, per tant, com més fort siguin Unides Podem i Catalunya en Comú, més d'esquerres serà el govern que tindrem.

I un govern de dretes? El veu possible?

Les enquestes diuen que no, però això és un al·licient perquè es mobilitzi la gent de dretes. Per tant, la gent d'esquerres no es pot quedar a casa, cada vot que es quedi a casa és un vot pel tripartit de dretes.

Què significaria, això?

Tornar a la vida en blanc i negre. Personalment, a mi m'hi va molta cosa: m'hi va el ser d'esquerres, m'hi va el ser ecologista, m'hi va el ser feminista i m'hi va fins i tot la persona amb què em fico al llit. Per tant, ull viu, que podem retrocedir molts anys.

Quina solució albira pel conflicte català?

La primera, que tothom ha de rebaixar el to, cal menys testosterona. No pot ser que el primer que diguin ERC i JxC de les eleccions generals és que la seva intenció és anar a Madrid a bloquejar-ho tot si no es parla del que ells volen. I des de l'altra banda, no se'ns pot estar amenaçant amb un 155. Hem de rebaixar el to, i això vol dir asseure'ns tots a la taula i pactar els acords i els desacords. Com en tota negociació, primer es tracta el que es pot pactar, i el que no es pot pactar, es deixa per al final.

El referèndum es pot pactar?

La Constitució espanyola ens permet fer el referèndum, l'única condició és fer els canvis legislatius que siguin necessaris.

Seria favorable a un indult per als que estan essent jutjats?

Sí, considero que moltes coses de què se'ls acusa, per no dir la gran majoria, són falses. No sé si ells voldran l'indult, alguns ja han dit que no, però des d'En Comú hem proposat reformar el Codi Penal, que beneficiaria els possibles condemnats, disminuint-los la pena o fins i tot absolvent-los.

Si aconsegueix seient al Congrés, serà representant de les comarques de Girona. Què el preocupa d'aquesta seva circumscripció?

En primer lloc la Costa Brava, que està en un procés de destrucció enorme.

Té marxa enrere?

Té marxa enrere sempre que hi hagi a la costa uns ajuntaments capaços de frenar aquesta dinàmica, una Generalitat preocupada per això, i un estat que defensi el seu litoral. És hora de parlar d'un nou acord per a la Costa Brava, que uneixi partits polítics, entitats, associacions, etc., per aturar-ho tot, repensar-ho tot i tornar a començar de nou. La Costa Brava està en aquests moments en perill absolut. I la seva situació econòmica tampoc no és fàcil.

En quin sentit?

L'altre dia sortia als mitjans que hi ha dues comarques gironines: la pobra i la rica. La pobra és la de la costa, i la rica la interior. S'han de prendre mesures com canviar la reforma laboral i afavorir un nou model turístic, per tal de millorar la redistribució de la riquesa arreu de les comarques gironines.

Parli'm de les infraestructures.

En tenim un dèficit, a les comarques gironines. S'ha de posar al dia i que es modernitzi el tren convencional, el que fa servir més gent. No pot ser que hàgim invertit milions en l'AVE i zero en rodalies i regionals, és increïble que triguem més en els viatges ara que fa un segle, no té cap sentit. Amb relació a trens, per cert, som contraris a un nou baixador a l'aeroport.

Per què?

Tècnicament és bastant ineficient, després d'arrencar el tren a Girona, frenar-lo a Vilobí, és una mica estúpid, es pot solucionar d'altres maneres: busos, un ramal del tren convencional...

Abans em parlava de comarques riques i pobres. Jo tinc la impressió de veure cada dia més gent pidolant i dormint al carrer.

S'està cronificant la pobresa. Els ajuntaments haurien de tenir més capacitat d'invertir en el que és essencial. Han de dedicar més recursos a serveis socials, en això Barcelona és un exemple, la seva inversió en aquest camp ha estat premiada i tot. Una vegada fet això, una vegada el tren descarrilat, s'ha tornat a posar a la via, necessita empenta. Això és, trobar feina, cosa que avui costa molt. El PP ha creat una nova classe social: el precarietat. O sigui, la gent en precari, que necessita dues feines per arribar a un sou mig decent. S'han de millorar els sous.

El sou mínim està en discussió, precisament.

L'augment de 700 a 900 euros del sou mínim no només ha millorat la qualitat de vida de molts treballadors, sinó que també ha incrementat els ingressos a la caixa de la seguretat social. Això permet revertir-ho en les pensions i millorar també la qualitat de vida dels pensionistes.

S'ha de mantenir en 900, aquest sou mínim.?

S'ha d'apujar fins als 1.200-1.300 euros.

Casado (PP) no ho veu així.

En Casado és un perill per a les pensions, el sou mínim i els serveis socials. Deixar tot això en mans d'un govern del PP és anar al mètode Thatcher, un mètode agressiu que no busca solucions per a la gent més necessitada sinó per als seus, és a dir, per als que més tenen.

Ha fet referència de passada al turisme. Se li ha de posar fre?

El turisme s'ha de limitar, sí. Se n'ha de buscar un altre tipus. De la nit al dia no canviarem Lloret de Mar, Platja d'Aro ni l'Escala, però hem demostrat que el turisme familiar, que valora l'ecologia, l'entorn i el paisatge, rendeix molt més i és molt més a llarg termini que el de sol i platja. Tot té un límit i l'estem sobrepassant. Fins i tot laboralment, el personal de la costa està explotat.

Una taxa turística serviria per limitar-lo?

Ja en tenim una sobre l'allotjament, però sí, soc partidari d'una nova taxa, que a més a més l'ingressin directament els ajuntaments. No té cap sentit una taxa turística que se la queda la Generalitat, que després diu que en retorna una part. Els ajuntaments han d'ingressar aquests diners i destinar-los a millorar el que el turisme reclama o obliga a millorar.

Una altra taxa no provocaria molt rebuig?

A França, per exemple, pagues fins i tot per recórrer un camí pel Pirineu, i ningú no es queixa.

Què passa amb l'N-II, que no s'acaba mai?

Si fos per nosaltres, no s'hauria de desdoblar més tros del que ja està desdoblat.

Ah, no?

El que s'hauria de fer amb l'N-II és millorar-ne la seguretat i prou. El 2021 l'AP-7 passa a ser lliure, no té cap sentit tenir quatre carrils d'autopista i quatre més de carretera Nacional, a més a més, en paral·lel. Si deslliurem l'AP-7, que els cotxes passin per allà i la Nacional que faci d'auxiliar. Això sí, millorant-ne molts trams, com Bàscara, els accessos a alguns municipis, o condicionar millor el tram Maçanet-Tordera.