24 de abril de 2019
24.04.2019
Diari de Girona
 
 
MARC LAMUÀ · Cap de llista del PSC al Congrés per Girona

Marc Lamuà: «Si condiciones el diàleg a l'autodeterminació, això no és diàleg»

El palamosí Marc Lamuà aspira a revalidar el seu escó al Congrés, tot i que està a punt de declarar en aquesta entrevista que preferiria que el PSC recuperés l'alcaldia de Girona

24.04.2019 | 00:57
Marc Lamuà: «Si condiciones el diàleg a l'autodeterminació, això no és diàleg»

Què li sembla la proposta d'algun partit d'estudiar la Constitució a col·legi?

No estaria de més que estudiéssim, no només la Constitució sinó també l'estatut, que són les nostres normes. Faria un bé als ciutadans, perquè sabríem quins són els nostres drets i també els nostres deures.

Amb la Constitució i l'Estatut més apresos, no ens trobaríem on ens trobem?

Probablement no.

Què hi vol anar a fer, a Madrid, exactament?

Per una banda i principalment, representar els interessos dels gironins i gironines en els temes que són competència de l'Estat. I segon, ajudar a empènyer les polítiques que vol dur a terme el partit socialista. Però per aquest ordre, primer de tot soc un representant dels gironins.

He escoltat alguns polítics assegurar que van a Madrid a fer república.

Cadascú té les seves prioritats. La meva és intentar que tots puguem viure millor, encara que sembli molt utòpic. Hem d'intentar arreglar petites coses per Girona i si a més a més, de retruc, podem ajudar a arreglar la resta d'Espanya, millor que millor.

És que els que volen fer república consideren que això és el millor per a Girona, per a Catalunya i per a tothom.

La fase aquesta de la utopia daurada, en què lligarem els gossos amb llonganisses i les fonts vessaran or, ja l'hem superat. Hem d'anar a Madrid a deixar-nos la pell per les petites coses, aquesta és la feina d'un diputat de províncies. I ho dic amb tot l'orgull de ser un diputat de províncies.

Prefereix sortit diputat o que el PSC recuperi l'alcaldia de Girona?

Recuperar l'alcaldia de Girona és una prioritat ineludible per al PSC. No vull renunciar a ser diputat, però veient la deriva de l'Ajuntament de Girona en aquests darrers temps, cal recuperar l'alcaldia, ja no per una qüestió del PSC sinó de tots els ciutadans. Però em penso que tindrem les dues coses, n'estic molt convençut.

Segueix el judici del Tribunal Suprem?

El segueixo sense obsessionar-m'hi, hi ha gent que l'ha convertit en tot el seu seguiment de la realitat, i crec que estan passant suficients coses al nostre país perquè la nostra atenció estigui més diversificada. No és possible seguir-lo de manera objectiva a través d'alguns mitjans. Hi ha molta parcialitat, és un judici que genera molta polarització perquè hi ha molta càrrega sentimental.

Veuria amb bons ulls un referèndum d'autodeterminació?

El que vull és que a Catalunya hi hagi un ampli consens sobre quin projecte volem els catalans, i que llavors puguem tirar endavant. El problema actual és la fracturació. La divisió en pols, que no ens permet ni tan sols tenir una opinió transversal sobre el que volem ser. Per tant, el primer és plantejar-nos què volem ser i com ho volem ser, cal una opció que aglutini tanta gent, que permeti dir que això és realment una opció de Catalunya, no de mig Catalunya o d'un terç de Catalunya.

I quina millor manera de saber-ho que un referèndum?

La millor manera és comptar-nos, i a Catalunya ens comptem reiteradament, sobretot els darrers anys.

On va votar, l'1-0?

No em vaig sentir cridat a participar en aquell procediment, no el considerava correcte.

No porta llaç groc a la solapa.

Considero que per fer campanya ens hauríem de descarregar tots de simbologies extres i mirar-nos als ulls amb tranquil·litat.

En Puigdemont és un exiliat?

No. Ell pot pensar-ho i creure-s'ho, però com a historiador sé que l'exili és una cosa molt seriosa. Massa seriosa per poder considerar que en Puigdemont està a l'exili. A Catalunya n'hem tingut molts, d'exiliats, és cosa seriosa.

He vist rètols a TV3 lamentant que els obliguin a incloure espais electorals del PSC, i també de Cs i del PP.

Aquestes derives no haurien d'estar passant. TV3 era un mitjà de què tots els catalans ens sentíem orgullosos. Vull pensar que en un futur ens en podrem tornar a sentir orgullosos. Ara, jo almenys, no me'n sento.

Jordi Xuclà, convergent de pes, demanava des d'aquest mateix diari «més bon govern» a Catalunya. Què el fa pensar?

Em porta a afirmar que el PSC som l'últim pol de concentració del catalanisme polític, desaparegut ja l'espectre convergent en aquest miasma de sigles i hiperventilació. Som l'únic espai on s'aglutina la moderació i el pragmatisme que havien fet funcionar Catalunya. Si queda gent assenyada, és normal que reclami tornar al camí més profitós.

Ara enyorem el pragmatisme convergent?

Com a mínim el pragmatisme que permetia els conservadors catalans dialogar amb els progressistes catalans. En canvi, d'una manera visceral i poc reflexiva, van fer caure un govern que encarava de manera molt valenta el problema català, a risc inclús de perdre vots a la resta d'Espanya.

Hi ha hagut voluntat de diàleg, des de Catalunya?

No. Si tu condiciones el diàleg a l'autodeterminació, això no és diàleg. Per això els funcionava a tots dos quan hi havia el PP, cap volia dialogar. Amb el govern del PSOE, en canvi, va quedar clar que qui boicotejava les reunions i acords era el Govern català.

Abans deia que seria representant de Girona. Què el preocupa d'aquesta demarcació?

Alguns deutes històrics. Seria irresponsable si no em preocupés que no avancem més de pressa amb l'N-II.

Alguna culpa en té el PSOE.

És evident. Vam governar i no vam poder desencallar tots els trams, seria enganyar la gent dir que no en tenim culpa. Mai hem dit «no volem fer-ho», potser no n'hem sabut prou. Però ho volem acabar fent. Ara bé, hi ha altres mancances greus amb altres responsables.

Per exemple?

Que no tinguem ja en execució l'Arxiu Provincial, és a causa del mal govern de l'ajuntament de Girona. Hi ha els diners i hi ha el projecte fet, l'ajuntament només ha de signar el conveni, triar el lloc i ja es faria l'execució. Al Ministeri d'Economia s'estiren els cabells, perquè inclús hi ha els diners guardats. Tindríem un equipament cultural de primer ordre.

Hi ha altres temes que s'haurien de tirar endavant?

El castell de Sant Ferran, a Figueres. El tenim allà abandonat, quan podria ser un magnífic pol d'atracció per Figueres. O els camins de ronda, tant parlar de desestacionalitzar el turisme i aquests camins ajudarien a això. Però s'han d'arreglar.

Ja que surt el turisme: se li ha de posar fre?

Gestionar el turisme i quines noves formes de turisme venen, és un dels grans debats actuals. Mai no hi ha hagut una fórmula màgica. Per sort a la UdG hi ha una fantàstica facultat de Turisme amb grans professionals, que estic segur que dibuixaran les solucions que requereix el nou model turístic. Algunes estructures han quedat ancorades als anys 70 i 80 i s'han de posar a l'hora.

Però la Costa Brava s'ha de protegir d'alguna manera?

De nou, es tracta de trobar l'equilibri. Hem de ser gelosos en la protecció del medi ambient, ara bé, hem de procurar que aquesta defensa aferrissada no vagi en detriment de l'evolució del model turístic. Han d'anar de bracet.

I l'estació de TAV a l'aeroport?

Seria una molt bona infraestructura, sempre que servís per relligar-nos amb la resta del sistema aeroportuari. Si es fan estudis i demostren que és viable i que aportarà potencial a l'aeroport, hi hem d'apostar. Hem viscut el gran creixement de l'aeroport, i el vam perdre perquè un govern de Convergència va apostar per una sola companyia. Ja sé que és parlar a toro passat, però va ser així.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook