A ERC preval tenir un familiar a la presó per sobre de la vàlua, a l'hora de fer les llistes?

ERC té molt clar el que anem a fer a Madrid, no crec que sigui un condicionant el fet que jo sigui o no sigui familiar d'una presa. No és més que una evolució natural del darrer any i mig, des que la meva germana Dolors va entrar a la presó, la meva vida va canviar. Vaig deixar la feina que feia fins aleshores -dirigia una escola d'adults- per dedicar-me a la causa. Des de llavors he fet innombrables actes i xerrades a associacions, a peu de presó, etc.

I com va arribar a les llistes electorals?

Com una evolució natural, perquè estava molt implicada. Pensi que assistint a sessions del judici i visitar la meva germana, estava en contacte amb els polítics del Congrés i de Senat a Madrid. No em sento una familiar d'una persona presa, sinó part de la gent que ha estat treballant per la causa. Evidentment, qui m'ha convençut ha sigut la meva germana, no hauria donat el sí sense haver-ho parlat amb ella.

Per tant, si la seva germana no estigués presa, vostè no estaria a la candidatura.

Evidentment, hauria continuat en la meva feina. Hi ha un abans i un després arran de la detenció de la Dolors i de la resta dels presos.

Si hagués de triar, preferiria sortir diputada o que la seva germana sortís en llibertat?

Que la meva germana sortís en llibertat, sense cap dubte. Malauradament, em penso que haurem d'aconseguir les dues coses.

Una altra tria: la llibertat dels presos o la independència?

Tinc clar que l'objectiu final és la independència. Però per arribar a la independència haurem d'ajudar que els presos surtin de la presó.

Una cosa no és viable sense l'altra?

La independència suposarà que surtin de la presó, una cosa va amb l'altra. L'objectiu final no és que els presos surtin, sinó lluitar contra la repressió espanyola i assolir la independència. Treballar per la llibertat dels presos és un objectiu claríssim, però no és l'objectiu final. I l'hi diu la germana d'una presa.

Segueix el judici?

I tant, molt. I hi vaig moltes vegades, almenys un cop cada 15 dies. Només vaig deixar d'anar-hi aquella setmana que es reiteraven els testimonis falsos de guàrdies civils i policies, semblava que seguien un guió. Escoltar cada dia el mateix, no m'interessava. El podria seguir per televisió, però allà és on puc fer feina, parlant amb els observadors internacionals per a contrarestar el que allà es diu. I també hi vaig per poder veure els presos, és també molt important.

En què quedem? Van declarar la independència o no van fer de res i van enganyar els catalans?

Si d'alguna cosa van pecar, és d'excés de democràcia, van voler votar i tenien clar que responien al mandat del poble. No ens van enganyar.

Però si diuen que tot va ser simbòlic.

Tampoc sabien els problemes que es trobarien a mig camí. Hem de tenir en compte que en un judici tampoc no es pot explicar tranquil·lament tot el que es podria explicar. Segur que quan acabi el judici, la gent veurà que no ha estat enganyada.

Vostè va néixer a Torroella de Montgrí. Ciutadans no ha de tenir dret a celebrar-hi actes?

I tant, com qualsevol persona o partit. El que em sorprèn molt que en unes eleccions de tot Espanya hagin de venir dues vegades a Torroella, just davant de casa de la meva mare. Això és per tenir publicitat mediàtica. A Torroella no van a fer campanya, van a provocar. Crec que la gent de Torroella es va comportar molt bé, hi van anar molt pocs. I si no hi haguessin anat, m'hauria semblat fantàstic, amb aquests partits de dretes, i especialment els feixistes com Vox, el més important és ignorar-los, no caure en la provocació que busquen.

Quina serà la seva tasca a Madrid, si surt elegida diputada?

Tres tasques. Primer, anar a enfrontar-nos a la repressió espa­nyola, i això significa fer un front potent d'esquerres per frenar les dretes, i si pot ser, evitar també un possible pacte PSOE-Ciutadans.

Això implica donar suport a Pedro Sánchez si cal?

Això inclou diàleg, diàleg i més diàleg. Sense línies vermelles.

Quines altres tasques?

En segon lloc, jo voldria que Catalunya fos independent i que tinguéssim les nostres estructures d'estat, però mentre no sigui així hem de defensar a Madrid el territori gironí, solucionar tots els incompliments flagrants que patim des de fa anys. I el tercer objectiu, treballar per la independència de Catalunya.

Per aquest ordre?

No, la independència és el més immediat, no la concebo sense que comporti polítiques socials.

Però bé es poden fer polítiques socials mentre no arribi la independència. O això espero.

Sí, però ja no seria l'essència d'ERC.

En Puigdemont demana llista unitària i no li han fet cas.

En Puigdemont no demana llista unitària, perquè dels altres partits no ha dit res, el que vol és que ERC vagi amb ell. Li tinc molt de respecte i tots estem al mateix vaixell, però crec que la gent confon llista única i acció unitària, i tinc clar que a Madrid tindrem unitat d'acció.

Tenint això en compte, per què no la llista única?

Jo no voldria fer llista única amb JxCat perquè en polítiques socials tenim les nostres idees pròpies. Només ha de mirar el Congrés, que no sempre hem votat el mateix.

Quin argument dona per votar ERC i no JxCat?

JxCat parla d'anar a Madrid a bloquejar, és una fase per la qual vaig passar i ja la tinc superada. Quan van empresonar la meva germana i el govern, la primera reacció és de voler trencar-ho tot. Però en realitat, bloquejant i bloquejant, mai no t'aconseguiràs entendre amb l'altra part, i trobaràs més del mateix. Així no s'avança. I com que tinc moltes ganes que siguem forts, deixo de banda l'ideal de línies vermelles que té JxCat. Jo no vull línies vermelles, perquè vull que ens en sortim. Resumint: vull una solució política a un problema que és polític.

És més fàcil posar línies vermelles des de Waterloo que des de la presó?

Bé, jo parlo només d'ERC, no vull jutjar els altres. La postura de les línies vermelles podria estar bé si tingués una sortida, però ningú m'ha dit on és.

Ha faltat voluntat de diàleg des de Catalunya?

Hi ha hagut voluntat de diàleg, s'ha demanat dia sí dia també.

Em deia que defensarà primer de tot els interessos de Girona. Algun en especial?

Trobo molt bèstia que amb tants anys havent-hi diputats gironins del PSOE i del PP a Madrid i no tinguin cap influència. Es demostra des del moment que no solucionen cap dels problemes que patim. Per exemple, tot el que queda per fer al litoral, o les mancances en xarxes viàries, que portem anys amb l'N-II. O la xarxa ferroviària: agafo els rodalies de Madrid i al·lucino, amb freqüències cada cinc minuts, moderns, barats... Em preocupa que ens tinguin així abandonats.

És partidària d'una estació del TAV a l'aeroport?

I tant. L'aeroport ha de ser complementari amb el de Barcelona, però no de segona. Però no sé de què serveix que ens facin promeses electorals, si després no arriben.

El turisme pot acabar essent una maledicció?

És una font d'ingressos evident, però ha de ser sostenible. No m'agrada el turisme massificat sinó el ben planificat. Mai diré que és excessiu, però s'ha de gestionar bé.

I comporta més construcció.

No s'hauria de construir al litoral, entenc els ecologistes quan alerten del perill.