uan Narciso Michavila, sociòleg, president de GAD3, enquestador oficial de RTVE i TV3, el dimarts passat se'n va anar a dormir, ho va fer amb la convicció que les duals plaques tectòniques electorals havien cedit davant de Vox. Va ser el primer en detectar l'aflorament d'aquesta formació en forma de diputats segurs i diputats probables a les dues Castelles, a Extremadura i a Andalusia. El dimecres i dijous següents, el seu tranking ho confirmava amb una xifra impensable: L' Abascal estava en disposició de treure uns 60 diputats, expulsar de Moncloa al president Sánchez i convertir-se en l'amo de la governabilitat d'Espanya.

El nerviosisme va començar a apoderar-se de tots els que participaren en els dos debats televisats i les llums vermelles es varen encendre com si fossin volcans llençant foc. La crida al vot útil per part de gairebé tothom i l'error de Casado d'anunciar matrimoni amb la ultradreta va mobilitzar a tothom com ho prova el fet que Catalunya hagi votat Espanya més que mai i que ERC, seguida pel PSC, que inicia remuntada, hagi guanyat clarament a distància important amb percentatge de vot de JxCat i amb victòria indiscutible en el territori. Els llums vermells ara s'encenen en totes les alcaldies puigdemontistes. Però d'aquí a que ERC talli el bacallà a Madrid hi ha més distància que de la terra a Saturn.

Pedro Sánchez i el PSOE s'erigeixen com els gran guanyadors de la nit electoral. Ningú no pot fer res per evitar que segueixin governant Espanya. L'interrogant s'obre quan es pregunta amb qui. El meu nas em diu que es parlarà molt d'això en els propers dies, i potser setmanes, però que res no es decidirà fins saber el resultat de les immediates eleccions al Parlament Europeu, als municipis i a nombroses comunitats autònomes. No hi ha res que ajudi tant a decidir una coalició electoral com el canvi de cromos i qui dona suport a qui. Com tampoc no hi ha res que el temps per modular discursos i curar ferides.

Per tant, incertesa a cabassos respecte de la governació d'Espanya. En Sánchez té diferents pubilles per elegir, però aquesta vegada no pactarà una investidura -crec- sinó una legislatura, cosa ben distinta, i a la qual Espanya no està acostumada. Aquesta és una decisió ja presa pel PSOE i aconsellada per l'Ibex 35, la Unió Europea, l'OCDE, l'FMI i el BCE, que no volen sentir a parlar dels independentistes catalans ni tampoc de Podem. S'obre pas a una coalició de govern entre socialistes i ciutadans.