Victòria històrica d'ERC . És el millor resultat de les forces independentistes en unes eleccions generals: han obtingut 22 diputats i quasi el 40% dels vots, cinc diputats més que en 2016 i vuits punts més de percentatge de vots.

Els votants independentistes van sortir ahir a votar en massa en unes eleccions presó dels caps de llista d'ERC i Junts per Catalunya, Oriol Junqueras i Jordi Sànchez. Aquesta embranzida es va traduir en més d'1,5 milions de vots i 22 seients al Congrés, uns números que poden influir en la formació del nou Govern després dels contundents resultats del PSOE a nivell estatal.

La d'anit va ser la victòria més abultada dels republicans en unes eleccions al Congrés des de la transició. ERC va superar el partit de Carles Puigdemont registrant més d'un milió de vots. Mai en l'actual període democràtic havia obtingut ERC uns resultats tan voluminosos, i cal rebovinar fins a les primeres eleccions de la Segona República per trobar uns resultats similars. Junqueras ha aconseguit engrandir encara més la diferència que hi havia amb l'altra gran força del sobiranisme, Junts per Catalunya, (que ahir va recular en favor dels republicans respecte les eleccions de 2016) i també de Poble Lliure, l'altra formació sobiranista que, tot i els prop de 100.000 vots, no va aconseguir entrar al Congrés.

El PSC ressuscita

Els 22 diputats d'ERC i JxCat són un cop de puny de l'independentisme al tauler estatal, però les opcions no sobiranistes s'han endut la major part dels 48 escons de Catalunya. Aquí hi ha hagut un important canvi de posició. Si En Comú Podem va ser el gran dominador de les eleccions de 2015 i 2016, ahir a la nit el PSC de Meritxell Batet (cap de llista per Barcelona) li va prendre el lloc amb 12 escons, convertint el seu grup en el segon més votat de Catalunya. Tot i que lluny dels resultats preprocés, els socialistes catalans van recuperar ahir a la nit una plaça important com a primer partit de l'arc constitucionalista, en consonància amb la victòria de Pedro Sánchez en àmbit general. El 23% de vots cauen com una benedicció per a un partit que en els últims comicis havia vist com el seu poder s'ensorrava per la política de blocs i per les tensions internes provocades pel procés. El gran damnificat d'aquesta recuperació socialista ha estat En Comú Podem. El seu candidat, Jaume Asens (cap de llista per Barcelona), no va poder mantenir els grans resultats del seu predecessor, Xavier Domènech, i la seva formació va passar dels 12 als 7 escons. Tot i la patacada, els comuns es mantenen com a tercera força, per davant de Junts per Catalunya.

El daltabaix del PP

Ciutadans va calcar pràcticament els resultats de 2016. La formació taronja, liderada per Inés Arrimadas (que va ser la gran triomfadora de les eleccions autonòmiques del 21 de desembre de 2017), va poder conservar els 5 diputats que havien obtingut en els comicis de 2016. Qui no va poder mantenir la posició va ser el PP. Malgrat el fitxatge estelar de Cayetana Álvarez de Toledo, el partit no va poder evitar el daltabaix i va repetir la mala dinàmica dels comicis autonòmics. Ahir va perdre cinc diputats i va quedar pràcticament com una formació residual a Catalunya. Part del fracàs dels populars a Catalunya es pot explicar per la fuga de vots al PSC però també a Vox, que per primera vegada en la història obté un escó al Congrés. La ultradreta tindrà el seu primer diputat per Catalunya (Ignacio Garriga) gràcies als més de 127.000 votants que van optar per aquesta opció política. En les eleccions de 2016 el partit d'Abascal va obtenir només 198 vots.