La campanya de les eleccions generals s'ha acabat marcada pels intents de Pedro Sánchez d'agrupar el vot de l'esquerra al PSOE, els de Podem de fer-se imprescindible i els de Pablo Casado per frenar la sagnia de suports en favor de Ciutadans i de Vox, que ha irromput amb força després d'aconseguir 12 escons a Andalusia al desembre i d'anar omplint i superant tots els aforaments en què ha convocat actes.

Els impostos, Catalunya, els debats electorals i la desocupació han estat els protagonistes d'aquests últims 15 dies, així com el fitxatge per Cs d'Ángel Garrido, expresident de la comunitat de Madrid, a la recta final. Aquest últim moviment ha rematat una campanya d'opes que tant el partit d'Abascal com el de Rivera han llançat a la formació de Casado portant a les seves files antics càrrecs populars.

És una decisió que, per inesperada, va deixar descol·locats els populars a quatre dies de les votacions i va servir perquè el candidat socialista aprofundís en la pugna de Casado i Rivera pel lideratge de la dreta: «si no se'n refien entre ells com se'n refiaran els ciutadans», va dir obviant que Cs també ha fitxat tres socialistes.

La baralla per la primacia de la dreta s'ha vist tota la campanya i va ser evident en els dos debats televisats. En el primer va ser el candidat taronja qui va obrir foc contra Casado, però en el segon, el popular es va prendre la revenja.

Els populars, a més, han intentat frenar la sagnia de suports que reflecteixen les enquestes en favor dels partits de Rivera i Abascal. Han explicat fins esgargamellar-se que la divisió del vot de les dretes pot propiciar que en moltes províncies l'escó se l'emporti el PSOE. De fet, alguns experts afirmen que és en les províncies petites on es pot donar més aquest fenomen i on es jugarà la victòria.

I per concentrar el vot al voltant del PP, han intentat sembrar el dubte sobre les veritables intencions de Cs, que des de l'inici ha assegurat que no donarà suport a Pedro Sánchez encara que sigui necessari per a la investidura .

Tot i això, tant en els debats com en la campanya es va veure com els dos candidats de PP i Cs carregaven contra Sánchez sobretot, i amb menys intensitat contra Pablo Iglesias, als qui acusen de planejar pujades d'impostos i de provocar el retorn de la desocupació i l'alentiment de l'economia. De fet, l'atur es va colar el penúltim dia a la campanya amb la publicació de l'EPA amb un augment de 50.000 persones.

Catalunya ha estat un altre dels temes centrals durant la campanya, amb els advertiments de PP i Cs d'aplicar el 155 i les acusacions contra Sánchez de voler indultar els independentistes que estan sent jutjats al Tribunal Suprem. Sánchez no ha volgut aclarir el dubte sobre els indults al·legant que no hi ha sentència i que no vol interferir en el tribunal, però en l'últim dia de campanya va voler deixar clar que no vol fer dependre l'estabilitat del Govern dels independentistes.

El PSOE s'ha centrat a acusar les dretes d'utilitzar la qüestió catalana per aconseguir vots i ha seguit apostant pel diàleg per recuperar la convivència, però obviant la proposta del seu Govern d'un «relator». Entre les seves crítiques hi ha la intenció de PP, Cs i Vox de baixar impostos, el que segons ell minvarà els ingressos i perjudicarà les polítiques socials.

Però l'objectiu dels socialistes en la campanya ha estat agrupar el vot de l'esquerra al PSOE. Sánchez ho ha repetit en cada míting i entrevista advertint que, tot i que les enquestes els donen guanyadors, això no vol dir que governin perquè les dretes poden sumar com va passar a Andalusia.

Iglesias, sabedor dels mals resultats que li donen els sondejos, ha fet una campanya per evitar la fugida de vots al PSOE i per fer-se imprescindible en la formació de Govern. En els debats televisius ha aparegut més moderat, però criticant que Sánchez no es mogui prou per aprovar mesures socials i només ho faci per la pressió de Podem.

La irrupció de Vox, per la seva banda, amb una elevada expectativa de vot, és el factor que ha desestabilitzat el tauler i ha provocat que la previsió de resultat, així com la dels possibles pactes, estigui tan oberta. L'assistència que ha aconseguit en els seus actes fan témer els rivals que puguin tenir un bon resultat i de fet, Pablo Casado els ha obert la porta en cas de formació de govern: «tindran la influència que vulguin tenir».

Tot i que aquests han estat els assumptes que més han destacat en la campanya, aquesta ja es va iniciar amb polèmica pels «divendres socials» del Govern, anomenats «divendres electorals» per l'oposició, que els va denunciar a la Junta Electoral Central.

Una altra dada rellevant d'aquests dies ha estat la campanya electoral que han realitzat des de la presó dels presos independentistes, que han donat rodes de premsa i han participat en mítings de manera telemàtica.

També els debats electorals han marcat la campanya. Primer perquè va arrencar sense tenir clars els que es farien i després, per la polèmica generada per la decisió de Pedro Sánchez d'acudir només al d'Atresmedia, en el qual s'incloïa Vox, a més dels candidats dels quatre grans partits. Finalment hi ha hagut, en dies consecutius un a TVE i l'altre a Atresmedia, amb els mateixos quatre protagonistes.