El líder del PSOE, Pedro Sánchez, sap sobre competicions. Com a jugador de bàsquet havia participat en torneigs en què la victòria i la derrota d'un partit es dirimia per segons i per un tir màgic de tres punts. Com a secretari general del Partit Socialista, va tastar les fels d'aquell Consell Federal que va decidir apartar-lo del poder, però va saber copsar el clam d'una militància emprenyada per la decisió de la cúpula i va aconseguir tornar a agafar les regnes del partit que li havia ensenyat targeta vermella, jugar-lo i guanyar-lo.
Les eleccions d'ahir eren com una mena de revàlida d'un triomf guanyat gràcies al VAR. S'hi jugava no només la seva credibilitat com a líder de l'organització, sinó la seva aposta per una esquerra moderada i dialogant però amb la necessària fermesa per imposar-se davant el joc brut dels seus rivals.
La seva victòria és la del Messi que se sap el millor líder, però que al mateix temps entén que forma part d'un equip, d'un projecte que necessita de la unió dels esforços de tothom per assolir un gran objectiu compartit.
Contràriament a les mentides, els insults i les desqualificacions dels tres partits de dreta, els socialistes han aconseguit fer arribar el seu missatge de vot útil, de fre al retrocés en el temps. En aquest sentit, Vox no ha aconseguit els vots i escons que algunes enquestes li auguraven i, si s'haguessin difós les intervencions del míting que van fer al restaurant El Mirador de Vilobí, segurament n'haurien tingut molts menys.
Mesura i moderació
Tant a Catalunya com a la província de Girona, malgrat la presència mediàtica d'aquest personatge histriònic i escorat a la dreta que és Gabriel Rufián, els electors han triat la mesura i la moderació del seu líder, Oriol Junqueras, i han donat l'esquena a la rauxa de l'expresident Carles Puigdemont, que no ha aconseguit col·locar al Congrés el recent fitxatge convergent de la Marina Geli. Tota una declaració d'intencions, i, naturalment, caldrà veure si les paraules respecte als suports a governs d'esquerres es correspondran amb la realitat. Van anar contra Catalunya votant amb la dreta els pressupostos de Sánchez i està per veure si seguiran pel mateix camí de pals a les rodes o deixaran que el carro tiri per un sender de progrés.
El mateix dia que guanyava Sánchez i el seu equip, ho feia també el Girona FC després de cinc mesos sense conèixer la victòria. Un triomf que també ens omple d'esperança.
