Esquerra ha guanyat per primera vegada unes generals a Catalunya. Junts per Catalunya defensa els percentatges de fa tres anys encara que perdi un escó. L'independentisme creix en vots i percentatge i passa de 17 a 22 diputats. Té motius per a l'alegria. Tot això és vàlid si la comparació és entre eleccions de la mateixa mena: les de diumenge i les de l'estiu del 2016, data de les darreres generals. Però des de llavors han passat moltes coses. Hi ha hagut els fets de setembre i d'octubre del 2017, el referèndum, l'aplicació del 155, les detencions que han desembocat en el judici del Suprem. Aquests fets van suposar un punt de trencament que ens incita a comparar els resultats de diumenge passat amb els de les eleccions autonòmiques del 21 de desembre del 2017, celebrades a l'ombra del 155. ¿Els fets d'aquella tardor van ser prou contundents per liquidar la vella pràctica segons la qual molts electors votaven partits espanyols a les eleccions espa-nyoles i partits d'obediència catalana a les catalanes? Es veu que no.

Fem números. A les autonòmiques del 2017, l'independentisme va revalidar la majoria absoluta al Parlament en obtenir un total de 2.079.340 vots. Els famosos més de dos milions d'independentistes que cap govern espanyol no pot fer veure que no hi són. Però a les eleccions de diumenge passat, l'independentisme va sumar 1.626.001 vots, inclosos els del Front Republicà, que no va aconseguir diputats. Això suposa la pèrdua de 453.339 vots. L'abstenció no és l'explicació, perquè va ser molt baixa. On han anat a parar aquests més de quatre-cents mil vots independentistes?

És cert que els partits «del 155 o pitjor» (PSC, PP, Cs i Vox), en conjunt, han baixat respecte de les autonòmiques, però molt menys: 117.932 vots. El PSC creix, igual que Vox i una mica el PP, mentre Ciutadans recula intensament. Hi ha un moviment intern dins aquest espai, amb transferències en diferents direccions. Però hi ha també els comuns, vinculats a Podem, que experimenten un creixement important: 288.378 votants més que a les autonòmiques.

D'on surten aquests votants de la candidatura morada? Hi ha relació entre aquest moviment i el moviment contrari del conjunt independentista? És possible. I és possible que els votants independentistes del 21-D, en optar per una altra mena de vot, hagin facilitat que Sánchez no depengui tan absolutament d'ERC i JxCat com abans d'aquestes eleccions.