És un lloc comú que els socialistes necessiten un bon resultat a Catalunya per guanyar a Espanya, mentre que al PP (i, per extensió, a la dreta) no li és necessari. Les xifres de les eleccions de diumenge avalen la teoria. Si prescindim dels vots a Catalunya i al País Basc, els dos territoris amb un sistema de partits propis més acusat, a la resta de l'Estat les dretes espanyoles (PP, Cs, Vox) s'imposen amb claredat en el recompte.

La demografia electoral d'aquesta «resta de l'Estat», que de fet suposa la seva major part en territori i en votants, és força més dretana que la catalana i la basca. Aquests dos territoris no només aporten partits nacionalistes o independentistes al Congrés, sinó que contribueixen poderosament a decantar-lo cap a l'esquerra. Només cal veure que a Catalunya les esquerres espanyoles gairebé doblen els vots de les dretes espanyoles, mentre que a Euskadi els multipliquen per tres.

Les xifres que presentem en el quadre no enganyen. En el conjunt del territori espanyol, la suma de PP, Ciutadans i N+ (coalició navarresa de PP, Cs i UPN) empata a onze milions i quart de vots amb la suma de PSOE i UP (comuns inclosos).

En canvi, sense les dues autonomies amb més consciència nacional, la suma conservadora supera en més d'un milió de votants la suma de les dues esquerres. En percentatge, la dreta obté el 49,15% dels vots emesos, pràcticament la meitat, mentre que l'esquerra no arriba al 44%. Sense Catalunya ni Euskadi, els socialistes augmenten un punt el seu percentatge, però els populars l'augmenten tres punts, i Ciutadans un punt i mig. Vox millora gairebé dos punts. Unides Podem, en canvi, perd mig punt si ha de prescindir de les dues autonomies. El PP és, per tant, qui més nota la diferència, qui més pateix pels seus resultats a les dues comunitats, i alhora qui menys en depèn.