Si bé és cert que les opcions unionistes de dretes no deixen de perdre força a Catalunya i amb especial intensitat a Girona, les forces independentistes no han tingut millor fortuna en les darreres eleccions generals i també s'han deixat un bon grapat de vots respecte a les darreres eleccions autonòmiques celebrades el 2017.
El PP s'ha endut la patacada més forta tant a Girona com a la resta de l'Estat, arraconada per la irrupció de VOX i la presència consolidada de Ciutadans, que també ha perdut. en la banda dreta de l'espectre polític d'un votant cada cop més polaritzat i disgregat. En relació a les passades eleccions al Parlament català del 2017, aquesta davallada es xifra en 462.667 vots a Catalunya respecte als que van aconseguir PP i Cs en aquella ocasió. A Girona, es van deixar 34.208 d'aquest prop de mig miler de vots.
La clatellada més forta es dóna en les localitats on la seva presència és més important com ara Lloret de Mar, Blanes, Roses o Salt, on les forces no independentistes obtenen, tradicionalment millors resultats. A 15 localitats gironines es deixen més d'un 10% de percentatge de vot respecte a les eleccions d'ara fa dos anys. I només aconsegueixen millors resultats que llavors a 11 municipis, amb escada demografia el que suposa un rèdit molt minso pel que fa al nombre total de vots.
Aquesta tendència es repeteix a l'altre extrem de l'arc parlamentari, ja que les formacions independentistes; JxCat, ERC i Front Republicà també es deixen una bona quantitat de vots en aquestes eleccions. Si bé és una constant democràtica que obtinguin pitjors resultats a les generals respecte a les autonòmiques, els partits secessionistes s'han deixat en aquesta ocasió quasi mig miler de vots, 47.894 exactament. Sobre el mapa, la crisi s'ha donat amb intensitat a localitats com Camprodon o Sales de Llierca, on han perdut més d'un vint per cent de sufragis. I per sobre del 10 % de pèrdua s'ha patit a 25 localitats com La Bisbal d'Empordà, Queralbs o Vall-llobrega.
