Un matí de ressaca socialista i, a la tarda, a explorar fórmules per governar. El PSOE de Pedro Sánchez va guanyar diumenge les eleccions generals després d'11 anys sense saber quin gust té la victòria. Els 123 diputats que van obtenir, però, no els donen la majoria absoluta (176) i, per tant, hauran de pactar si volen mantenir-se al capdavant del Govern espanyol. Els fils els mou el PSOE.

Ahir a la tarda, la major part dels partits es van asseure a la taula per analitzar la situació. Ara bé, tot apunta que fins passades les eleccions municipals no es formalitzarà cap pacte. Tant la vicepresidenta, Carmen Calvo, com el ministre de Foment, José Luís Ábalos, van deixar clar que s'ho prendran amb «calma» i «sense precipitar-se». I és que qualsevol acord amb un o altre partit pot ser contraproduent per a les municipals, les autonòmiques (que celebren 13 comunitats) i les europees que tindran lloc el pròxim 26 de maig. Així que millor esperar.

L'escenari dels pactes

Tot i això, ahir els partits van mostrar el camí que emprendrien, o si més no, que els agradaria agafar. El PSOE vol caminar sol; Cs, liderar l'oposició; Unides Podem, entrar al govern; ERC, dialogar, i el PP... es va amagar, mentre Vox lamenta que la dreta no sumi.

Des del balcó de la seu del PSOE del carrer Ferraz, Sánchez va allargar la mà diumenge a tots els partits polítics. Això sí, a tots aquells que respectin la Constitució. Ahir el discurs socialista va centrar-se en la voluntat de governar en solitari, com ho han estat fent durant deu mesos després de la moció de censura contra el govern de Mariano Rajoy. Els socialistes podrien estar al capdavant sols contra una oposició de dretes molt debilitada i fraccionada, i tindrien marge per intentar governar amb acords puntuals amb l'esquerra i la dreta.

Tot i la voluntat d'anar sols, el PSOE necessita suports perquè Sánchez sigui investit. Així que s'obre l'escenari dels pactes.

L'acord més còmode per al PSOE és amb Cs, ja que la suma de les dues forces (123 i 57, respectivament) supera la majoria absoluta. Un escenari, però, que ahir va quedar gairebé descartat. «Serem fidels, un no a Pedro Sánchez és un no», va afirmar la portaveu nacional de Cs, Inés Arrimadas. La qüestió rau en el fet que el PSOE «ha governat amb Quim Torra».

Ja se sap que en la política tot pot canviar d'un dia per l'altre, però la sensació és que la formació taronja és un dels partits que té més clar el seu paper després dels resultats de diumenge. Aquest és «liderar l'oposició». D'altra banda, els militants socialistes van cridar alt i clar diumenge en la celebració dels resultats que «amb Rivera, no». Tot fa pensar que aquest pacte, doncs, no arribarà.

El grup de les esquerres

Un altre possible acord és PSOE i Unides Podem. La marca catalana del partit de Pablo Iglesias, En Comú Podem, va demanar ahir a Sánchez una executiva compartida. Si finalment entressin a l'executiva de Pedro Sánchez seria una novetat en la democràcia espanyola, perquè fins ara no hi ha hagut un govern de coalició.

Sánchez porta des del juny governant amb només 85 escons i el suport d'Unides Podem. Ara, si renova l'aliança amb el partit d'Iglesias, sumarien 165 escons (123 i 42, respectivament), divuit per sobre dels diputats que en conjunt tindria la dreta (PP, Cs i Vox).

Tot i aquest avantatge, Sánchez i Iglesias no arriben a la majoria absoluta de 176 diputats. A aquest pacte s'hi podrien sumar el diputat de Compromís, els sis del PNB, els dos de Coalició Canària (CC) i un del Partit Regionalista de Cantàbria (PRC). La suma dona 175. Aquests números casi assegurarien a Sánchez la investidura. No en primera votació amb majoria absoluta, però sí en la segona ronda amb majoria simple, tot i que podria necessitar l'abstencó d'almenys un diputat d'ERC, JxCat o Bildu.

Aquesta fórmula permetria al PSOE no pactar estrictament amb partits independentistes, però sí hauria de comptar amb el seu suport. Cal recordar que Sánchez ja va dir diumenge que només pactaria amb partits que respectin la Constitució. Tot i això, ahir la formació canària va afirmar que la seva «línia vermella» per donar suport a un govern del PSOE és Unides Podem, perquè no coincideixen amb la seva visió. Tampoc amb formacions independentistes catalanes i basques. El pacte es complica.

Mentrestant, ERC va demanar al PSOE que aposti pel diàleg i la negociació. El cap de llista, Gabriel Rufián, va demanar a Sánchez que «no traeixi les seves sigles i els seus votants» i que no pacti amb Cs, sinó que «s'assegui a dialogar» amb el seu partit. Igual que EH Bildu (4 diputats). El partit veu bé una majoria absoluta d'esquerres amb ERC (15 diputats), comptant amb el suport d'Unides Podem. El coordinador general, Arnaldo Otegi, va advertir que EH Bildu i ERC, que sumen en total 19 diputats, «jugaran junts la partida» al Congrés en «els grans temes», entre els quals la investidura del pròxim president del Govern.

La dreta, fracturada

I entre tots els possibles pactes que es poden donar, el gran oblidat és el Partit Popular. Tot apunta que ningú tocarà la porta de Pablo Casado per demanar els seus 66 escons (71 menys que el 2016). Ahir, el partit no va sortir a valorar l'escenari que es pot donar després del 28-A, i la comitiva tot just es reunirà avui per analitzar la situació.

El daltabaix del PP ha frustrat un possible acord de la dreta, amb Cs i Vox. Fet que va lamentar el partit liderat per Santiago Abascal. La formació considera que van estar «a l'altura» i «van complir en els comicis generals», i afirma que els populars han estat qui ha fet fracassar les possibilitats d'un govern alternatiu al PSOE.