Com la majoria de sistemes electorals del món, el previst per la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) a Espanya, aspira a la proporcionalitat i és objecte d'anàlisi i debat. Una de les seves característiques principals és la utilització del sistema de la llei d'Hondt per transformar els vots en representants polítics.
Un dels casos més paradigmàtics, però, és el del partit animalista Pacma, que amb 326.045 vots no ha aconseguit un sol representant en cap circumscripció mentre que la formació conservadora de Navarra, Navarra Suma, amb tres vegades menys de vots (107.124 vots) ha obtingut dos diputats per Madrid. De manera similar, el Front Republicà s'ha quedat sense res tot i haver tret més vots que Navarra Suma, 113.008 vots, o que el Partit Regionalista de Cantàbria, que ha obtingut un escó amb 52.197 vots.
Un dels altres debats és el de la circumscripció única. Què passaria si a Espanya en comptes de 52 circumscripcions -una per província- n'hi hagués una de sola? Així, per exemple, aplicant aquest sistema amb llei d'Hondt i sense topall de percentatge mínim els resultats serien lleugerament diferents tal com es pot comprovar en el gràfic. Formacions com el PSOE perdrien 18 diputats; el PP, quatre; Ciutadans en guanyaria un; Podem, nou. Per altra banda, Vox n'hauria tingut 13 més, ERC n'hauria perdut un i formacions com el Pacma o Front Republicà, ara fora de l'hemicicle, en tindrien quatre i un, respectivament.