01 de novembre de 2019
01.11.2019
 
 

Girona dona el tret de sortida a una campanya electoral curta i atípica

No hi ha previstos grans actes ni la presència de destacats líders estatals, sinó que més aviat la idea és trepitjar el territori i fer campanya de proximitat

01.11.2019 | 00:34

I ja tornem a estar en campanya electoral; encara que no es noti, perquè en els últims quatre anys pràcticament no hi hem deixat d'estar. Serà una campanya curta (només dura vuit dies), atípica, marcada per la sentència del procés i per l'absència en les llistes dels líders independentistes empresonats, i on l'eix nacional (independentistes-unionistes) passarà per sobre l'eix ideològic de dreta-esquerra.

A Girona, els partits es preparen per fer-ho el millor que puguin malgrat les circumstàncies. No hi ha previstos grans actes ni la presència de destacats líders estatals, sinó que més aviat la idea és trepitjar el territori i fer campanya de proximitat, conscients del cansament que genera entre la ciutadania aquesta nova repetició electoral. ERC i JxCat, que en els passats comicis van sumar cinc dels sis diputats que hi ha a repartir (tres per als republicans i dos per a JxCat), faran una campanya basada en denunciar la «repressió de l'Estat» i en reivindicar la figura dels seus líders empresonats, que han estat inhabilitats.

El PSC, que es va emportar el sisè diputat el 28-A, jugarà la carta del vot útil constitucionalista i es presentarà com a l'únic partit no independentista amb possibilitats d'obtenir escó per Girona, de manera que, en consonància amb la línia de Pedro Sánchez al conjunt de l'Estat, van a buscar els vots de Ciutadans i PP. Mentrestant, populars i Cs intentaran millorar els seus resultats respecte al 28-A, quan es van quedar lluny d'obtenir representació a Girona, tot i que les enquestes encara els situen molt lluny de l'escó.

Qui premerà l'accelerador, en canvi, són els comuns i la CUP. En Comú Podem perquè s'ha marcat com a objectiu recuperar el diputat que van perdre el 28-A i que, segons la darrera enquesta del CIS, ara podrien recuperar. Mentrestant, els cupaires, que es presenten per primera vegada, s'han marcat l'objectiu d'aconseguir representació per Girona; una fita que veuen difícil però no impossible.

Esquerra reivindica

ERC surt amb l'ambició de consolidar els resultats del 28-A, que van ser els millors que han obtingut mai en unes generals, amb tres diputats que, segons la darrera enquesta del CIS, podria mantenir. Els republicans van decidir començar la campanya amb un gran acte que va reunir unes 400 persones davant la presó del Puig de les Basses, a Figueres, per homenatjar Dolors Bassa, a qui consideren «condemnada injustament» a dotze anys de presó. La cap de llista a la demarcació torna a ser la seva germana, Montse Bassa, que va assegurar que no perdonarà «mai» la «injustícia» que suposa tenir Bassa «segrestada» a la presó. Per això, va afirmar que ha arribat el moment de «dir prou a la injustícia d'un judici farsa», i a dir «prou a la confiança en la separació de poders, les esquerres espanyoles i els sindicats». També, fent referència als aldarulls de les últimes setmanes, va considerar que ha arribat el moment de dir «prou» a «banalitzar la violència i criminalitzar els nostres joves» mentre que, en canvi, va considerar que s'ha d'acabar amb la por i «omplir les urnes i els carrers el temps que faci falta». Bassa es va mostrar convençuda que, des de l'1-O, «no hi ha fase de retorn» i que la independència «és inevitable». Durant l'acte, el nebot de la Dolors Bassa, Isarn Vinyes, va llegir una carta de la consellera on es feia un especial esment als «joves represaliats per haver sortit al carrer i manifestar el seu rebuig a una sentència que esquerda un estat demofòbic i autoritari». Entre els assistents hi havia l'alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, els consellers Chakir El Homrani i Teresa Jordà i la portaveu de Jovent Republicà a les comarques de Girona, Xènia Sala.

JXCAT: «no donarem el vot a canvi de res»


Junts per Catalunya fa bandera del seu compromís amb la independència. «Votar Junts per Catalunya és apostar per la força compromesa amb la independència que no està disposada a donar el seu vot a canvi de res», va assenyalar ahir la seva cap de llista a les comarques gironines, Mariona Illamola, que substitueix Quim Forn després que aquest hagi estat inhabilitat. La candidata afirma que JxCat «vol dialogar i vol negociar», però reivindica que «entre bloquejar i donar el vot a canvi de res hi ha un necessari punt mig». És la primera vegada que Illamola entra en política, i diu que ho fa degut a les «circumstàncies excepcionals» que viu el país. I, en aquest sentit, va reivindicar que presenten una candidatura «transversal i útil», amb persones d'orígens molt diversos que s'han unit sota un gran «paraigua»: «Supera l'esquema dels partits, és una fórmula que permet repetir i consolidar el projecte del 21-D, nascut l'1 d'octubre, i que es fonamenta en la unitat», va indicar la candidata.

El PSC vol aglutinar el vot constitucionalista


Enllaçant amb una de les darreres decisions de Pedro Sánchez com a president del Govern -el trasllat de les restes de Franco-, el PSC gironí va voler reivindicar ahir la memòria històrica i els represaliats del franquisme amb una visita a l'Espai Memòria del cementiri municipal. El PSC, que vol mantenir el diputat que va aconseguir a les eleccions del 28-A, centrarà la campanya en apel·lar al vot útil constitucionalista, tal com va explicar el seu cap de llista, Marc Lamuà: «L'única formació no independentista amb representació a Girona és el PSC», va indicar, afegint que els socialistes també són l'únic partit no independentista que té «garanties» d'obtenir escó per Girona. Per això, Lamuà, acompanyat del cap de llista al Senat, Ferran Camas, va fer una crida als gironins «que no són independentistes, moderats, que advoquen per la convivència i no per la confrontació», a votar el PSC. Per al cap de llista al Congrés, «la fermesa de l'executiu de Pedro Sánchez davant l'independentisme furibund ha estat per una majoria de catalans la garantia de l'Estat de dret, de convivència i de respecte per la legalitat».


Els Comuns volen diàleg i progrés


La llista d'En Comú Podem, encapçalada en aquesta ocasió per Laura López, que pren el relleu de Joan Luengo, es presenta amb l'objectiu de recuperar l'escó al Congrés que van perdre el passat mes d'abril. López va explicar que defensaran solucions als diferents bloqueigs que hi ha actualment a l'Estat: en el cas de Catalunya, apostaran pel «diàleg, el pacte i la votació», i d'altra banda, volen tornar a tenir un govern estatal «progressita, que defensi els valors ecologistes i feministes». Per això, va assegurar que treballaran per la derogació de la reforma laboral, la regulació dels lloguers i per un salari mínim de 1.200 euros, entre d'altres. López va dir que els comuns són l'únic garant d'un govern progressista: «Si deixem que sigui possible l'aliança impopular, de PP, Cs i Vox, o no forcem el PSOE a fer intervencions d'esquerres, dotades de legislació i pressupost, no només de falses promeses, seguirem amb uns sindicats i convenis col·lectius dèbils, amb un mercat laboral afeblit que, afebleix, al seu torn, la caixa de les pensions, i continuarem malvivint per poder tenir dret a l'habitatge», va advertir.

Ciutadans critica el bipartidisme

El candidat gironí de Ciutadans, el figuerenc Hèctor Amelló, va obrir la campanya electoral reivindicant el vot perquè «el 10-N hem de sortir del bloqueig, hem de posar Espanya en marxa i començar les reformes que necessita aquest país». Per això, igual que el PSC i el PP, va apel·lar a la necessitat de concentrar el vot constitucionalista de la província en el partit taronja perquè «som qui més a prop ens vam quedar d'obtenir diputat i la dispersió del vot només beneficiaria el separatisme». De la mateixa manera, va assegurar que un govern liderat per Ciutadans permetria «frenar l'independentisme, articular una alternativa i reformar Espanya». Amelló va subratllar que Ciutadans «és l'única garantia» que Espanya «no quedi en mans de nacionalistes ni de populistes». A més, Amelló també va carregar contra el bipartidisme per haver estat durant els darrers trenta anys «pactant amb el separatisme, repartint-se cadires i càrrecs».

El PP, «amb el cap ben alt»


Els populars gironins han renovat candidatura i estrenen Alberto Mas com a cap de lista. Segons el candidat, el 10-N la decisió està entre «seguir en la situació d'inestabilitat i bloqueig dels últims dos anys, que el nostre futur segueixi en mans de la demagògia, el populisme i l'oportunisme que l'únic que genera és incertesa i paralitza el país», o bé «superar aquesta situació i «avançar per tornar a crear ocupació i benestar». Seguint la línia més moderada que ha adoptat Pablo Casado en aquesta campanya, Mas demana concentrar el vot de centre-dreta: «Que no divideixin el vot i apostin per un partit reformista i liberal com és el PP. Votar el PP és votar pel desbloqueig, per la governabilitat i pel futur», va assegurar. En el cas de Girona, que sempre ha estat una plaça difícil per al PP, anima tots els simpatitzants del partit a «sortir al carrer amb el cap ben alt i explicar nit i dia i per tota la geografia gironina el propjecte popular; un projecte sòlid i de futur basat en tot el que ens uneix».

L'objectiu de la CUP, hackejar l'estat

La CUP va començar a Girona la seva campanya a escala nacional, amb la presència de la seva cap de llista per Barcelona, l'empordanesa Mireia Vehí, que no va dubtar a afirmar que l'objectiu de la CUP és anar a hackejar l'Estat, en considerar que és impossible de reformar i que el «desbordament» és l'única via possible d'aconseguir la independència. «No hi haurà dret a l'autodeterminació de forma pactada», va afirmar Vehí, lamentant que ERC estigui apostant per la via del pacte amb l'Estat i que JxCat estigui criminalitzant els joves a través de la conselleria d'Interior. Per això, va deixar clar, al costat del candidat gironí, Non Casadevall, que no tenen intenció de ser «bons diputats» ni garantir la governabilitat, perquè veuen que «no hi ha sortida possible per al règim del 78», un sistema «corrupte» i molt vinculat a una transició «no democràtica».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit