«Quina merda de debat», el de dilluns, organitzat per l'Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisió per glòria (?) dels candidats del PSOE, del PP, de Cs, d'Unides Podem i de Vox. Ho assevera un bon amic independentista fins al moll de l'os que havia mamat socialisme a casa dels pares però que ha acabat votant la CUP tot i que li remou l'estómac que els «ingovernables» facin «la gara-gara» als «convergents» quan de banderes es tracta -«ja es poden posar el nom que vulguin que per a mi sempre seran convergents», aclareix.

Ben asseguts a taula, al bar Aiguaviva -un dels llocs comuns de l'independentisme que l'1-O de 2017 va ser escenari de càrregues policials descontrolades-, amb la gana a punt i a l'espera d'una cassola de cocotxes de bacallà al pil pil de matrícula d'honor, discutim de política, del «procés», del «conflicte», de la sentència passada i de la reacció futura. Discrepem de punts de vista i d'arguments, però, des dels antípodes, coincidim en la detecció de fenomenal incapacitat política a banda i banda, de l'Ebre cap aquí i cap enllà. Per fòbia congènita, l'amic que un dia va votar Felipe González i Pasqual Maragall ni menciona el PP, ni Cs, ni Vox; blasma, però, Pedro Sánchez: «Ho tens clar, no, que pactarà amb el PP? On va aquest amb el discurs que fa la dreta?», em pregunta. A les « mamadas» notòries d'Iglesias no els dedica ni una síl·laba.

- El vaig seguir [el debat], però em va semblar tan insurportable que me'n vaig anar a dormir -diu, convençut que votarà la CUP.

Arriben les cocotxes: delicioses -«ja t'ho he dit», diu. A aquelles hores -és mig matí- el Govern de Catalunya delibera, com cada dimarts. Decideix que la portaveu, Meritxell Budó, dirà a la sala de premsa que la Generalitat vetllarà, el dia de reflexió, el 9-N, i el dia «D», el 10-N, per garantir «els drets de tothom», dels que volen protestar i dels que volen votar. I que acusarà Pedro Sánchez i la resta de patums polítiques dels partits espanyols, amb l'excepció de Pablo Iglesias, de «catalanofòbia», de predicar un discurs «anticatalanista» i d'adoptar una actitud «antidemocràtica». I el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publica el decret que autoritza el Govern a intervenir «les xarxes i serveis de comunicacions electròniques» en «supòsits excepcionals que puguin afectar l'ordre públic, la seguretat pública i la seguretat nacional», no fos cas que el cap de setmana que ve es desencadenés un Tsunami Democràtic en aquestes latituds mediterrànies.

Les cocotxes, picants en la justa mesura, són delicioses.

«Doncs ja ho tenen»

Més enllà dels cercles polítics i mediàtics, que sempre es toquen, del debat, el menys vist de la història, en queda el lapsus fàl·lic d'Iglesias i poca cosa més.

- Hi haurà merder el cap de setmana?

- No ho sé... ni ells [els Govern] ho saben, perquè això se'ls ha escapat de les mans -respon l'amic mentre suca pa d'Aiguaviva a la cassola de peix. Això [el «procés», el «conflicte», el que sigui] ja no ho controlen perquè la gent n'està fins als collons (sic.). Ens han fet fer de tot i ells, res. Volien que desobeïssim: doncs ja ho tenen.

S'endú el pa sucat a la boca; mastega i empassa, amb l'ajuda d'un glop de vi i gasosa («grassiosa» per als amics). Inspira i dispara: contra el president Torra i contra Esquerra, als quals acusa de fer «el pallasso»; ja no li queda munició contra «els constitucionalistes». Confia la sort del procés cap a la independència -encara hi creu- als joves, «els que han sortit al carrer per dir prou»; aventura temps difícils i proclama que «la gent» com ell «està emprenyada» i «cansada de mentides».

De cocotxa no en queda ni una; de pa per sucar, cap engruna; de campanya i de brega política, per estona... i el rei Felip VI, que fa un any i escaig va ser a tocar d'Aiguaviva, al Mas Marroc dels germans Roca, a Vilablareix, ja no és a Barcelona. Delicioses, les cocotxes del 5-N eren delicioses.