Hi ha un fenomen que es repeteix a les eleccions generals que tenen lloc a Espanya des de l'any1977: el partit que guanya a Aragó, ocupa la Moncloa. Aquest fet ha provocat que aquesta comunitat autònoma sigui coneguda com l'«Ohio espanyol», ja que en aquest estat dels EUA passa això a les presidencials des de 1964. Pel seu particular sistema electoral, Ohio és un dels estats que és decisiu que caigui de la banda republicana o demòcrata per la contesa a la Casa Blanca. Ambdues són regions volàtils i que reflecteixen la tendència de canvi de vots entre el bipartidisme.

De fet, aquest fenomen va inspirar el títol d'un llibre sobre les tendències de vot a Espanya escrit per onze politòlegs espanyols: Aragón es nuestro Ohio, que va ser publicat per Malpaso el 2015. El llibre exposa la idea que Aragó reflecteix bé les particularitats del territori espanyol, ja que combina els grans partits tradicionals amb formacions regionals, entre d'altres.

A les províncies de Saragossa, Osca i Terol el partit guanyador ha estat el vencedor a escala estatal: la UCD el 1977 i 1979, el PSOE el 1982, 1986, 1989 i 1993, el PP el 1996 i el 2000, els socialistes el 2004 i 2008, els populars de nou el 2011, el 2015 i el 2016, i en les darreres eleccions el 28 d'abril d'aquest mateix any, el PSOE. En aquests comicis es dona el cas que per primera vegada se celebren dues eleccions generals en un mateix any. Bé és veritat que va passar menys temps entre les que van ser convocades per Rajoy el 2015.

Osca, un altre indicador

I, per a més concrecions, a la província d'Osca, on es estan en joc tres diputats, sol ser un mirall molt exacte en relació amb el pòdium electoral a tot Espanya. És a dir, més enllà de qui guanyi a la demarcació -i, per tant, per l'esmentat fenomen, al país- també clava el tercer lloc. Si el 2016 Podem va ocupar aquest lloc, en els comicis de l'any 2019 Cs li va prendre el lloc.