Quan semblava que s'havia fet políticament gran, a Alberto Carlos Rivera Díaz (Barcelona, 1979), aka Albert Rivera, li arriba l'hora de la jubilació (política). Divendres que ve, 15 de novembre, aquest escorpí (zodiacal) complirà 40 anys, edat propiciatòria de crisis existencials que, això no obstant, al costat de la revolcada política patida per la pèrdua de 47 diputats d'una tacada, quedaran, molt previsiblement, en una simple anècdota en el seu cas.
Ho deixa tot
L'home que de jove va sembrar la llavor de Ciutadans empès per intel·lectuals cansats de la deriva essencialista que començava a adoptar la política catalana a causa de la reforma estatutària impulsada pel socialista Pasqual Maragall amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa -Francesc de Carreras, Arcadi Espada, Teresa Jiménez Barbat,...-, que va fer créixer el partit taronja fins a quotes poc imaginades i que s'havia fixat com a gran objectiu arribar a la Presidència del govern, anunciava, ahir, envoltat dels seus, que plega. Deixa la direcció de Cs, deixa l'escó que li pertocava al Congrés i deixa la política. Se'n va a casa després d'entomar -cosa poc habitual en la política mediterrània- l'apocalipsi taronja. De ser la rèplica ibèrica d'Emmanuel Macron; de ser un dels triomfadors de les eleccions del 28-A; de ser el padrí de la vencedora de les últimes eleccions catalanes, Inés Arrimadas, amb 1,1 milions de vots; de ser la gran esperança de l' statu quo madrileny desencisat amb els PPs de Mariano Rajoy i de Pablo Casado; de ser-ho pràcticament tot en política, Rivera, víctima d'una estratègia inexplicable, erràtica, suïcida, és, simplement, des de fa unes hores, un ciutadà més, que a partir d'ara serà «millor pare, millor fill, millor parella i millor amic».
«Donar la cara»
«Un líder ha de donar la cara», asseverava, ahir, a la seu del partit, a Madrid. «Sempre he mirat de ser valent i coherent»: «els èxits són de tots» però «els mals resultats són del líder». Amb aquestes paraules Albert Rivera deia adeu a la política i aplanava el terreny per a Inés Arrimadas, fins fa uns mesos líder de Cs a Catalunya, esdevinguda recentment número dos de facto del partit a Espanya. A Ciutadans ja sona el nom d'Arrimadas com el relleu natural de Rivera, informa Europa Press, que cita fonts de l'executiva. L'assemblea general haurà de validar la successió.
Si acaba al capdavant del partit, a Arrimadas l'espera una feina titànica de recomposició d'una formació sumida en la depressió més profunda després de la pèrdua de més de 2,5 milions de vots i de 47 diputats. A banda d'Arrimadas, però, hi ha un altre nom en dansa: Ignacio Aguado, vicepresident de la Comunitat de Madrid, que, segons fonts del partit citades per la mateixa agència de notícies, abans de postular-se oficialment voldria conèixer de primera mà els plans de la fins ahir número dos. A Ciutadans ara es lamenten de l'eclosió de l'extremisme made in Vox, i, consumada la patacada, veuen un espai polític a Espanya per a una opció liberal i de centre, que és «més necessària que mai».
