La causa eficient, en llenguatge aristotèlic, de l'augmentada complexitat dels resultats electorals d'ahir per donar un govern estable a Espanya no és ni de bon tros l'anomenat «règim del 78», com alguns comentaristes ja han sentenciat, sinó el motor o estímul sociològic de la crisi econòmica d'alt voltatge desencadenada quan la presidència de Rodríguez Zapatero.

El bipartidisme imperfecte nasqué amb les primeres eleccions constitucionals (1979) i morí simbòlicament a la plaça del Sol de Madrid (2011). Els primers terratrèmols socials de magnitud econòmica varen provocar l'«acampada dels indignats». Un decenni de crisi econòmica forta que va espatllar l'ascensor social i que llençà a les voreres (i molt més enllà) a milions de ciutadans negant-los el pa i la sal la seguí. Aquí es troba la causa motriu del que va passar ahir. La societat està esvalotada, però no tant com els seus mediocres líders polítics.

De la misèria econòmica i de l'emprenyament generalitzat i difús -a Catalunya, canalitzat cap al sobiranisme per en Mas i d'aquí cap al dret a decidir- nasqué Podem, amb homes i dones que hipnotitzaven amb un discurs nou. Més tard, Ciutadans, format a Catalunya per castrar el segment essencialista del nacionalisme pujolià, aprofità el canvi d'eixos per estendre's per una Espanya precisada de nous lideratges polítics i de vocabularis il·lusionadors. La sortida de Rajoy donà pas a un canvi generacional.

Del bipartidisme imperfecte hem passat al multipartidisme egocèntric. Ningú no vol ser menys que ningú. No interessa la governabilitat d'Espanya, no importa el desig dels votants, i menys apuntalar una Europa ferida de mort. El jo egoista ha substituït els nosaltres solidari. La responsabilitat ha estat rellevada per la indecència victorejada. Canvi rabiós de paradigma que ens parla d'una societat emprenyada en si mateixa. L' Albert Soler l'encerta quan titula el seu nou llibre amb un Estàvem cansats de viure bé.

La jornada electoral d'ahir no ha servit per «desbloquejar» res. L'incert panorama és més fosc que la boca d'un llop. La ineptitud de tants li ha regalat a Vox una victòria moral que serà mal rebuda a Brussel·les. El PSOE i Podemos baixen després de la teatralitat oferta. El PP puja una mica, però obté un resultat insuficient. I en Rivera paga la factura del desballestament de la «nova política». Hauria d'anar-se'n a casa. Tornem a la casella de sortida amb un «Lucas» més dessolat i esmaperdut que els electors.