Els resultats definitius poden canviar detalls. Significatius, fins i tot; però, a hores d'ara, amb sondejos de darrera hora i a peu d'urna, el bipartidisme i el nacionalisme espanyol més descarnat són els que guanyen força i representació a aquestes eleccions. Socialistes i PP tornarien a sumar força més de 200 diputats i l'extrema dreta espanyola ha homologat la seva representació a la resta dels populismes europeus. A Catalunya, la ciutadania, majoritàriament, ha tornat a votar formacions que no volen la separació amb la resta de l'Estat. Sumen més vots i més escons les cinc candidatures que no volen la independència. El fet és més rellevant perquè aquestes eleccions s'han celebrat amb la sentència del procés ben propera i un ambient caldejat per la violència i la manipulació propagandística, perquè la llei electoral prima les circumscripcions on els separatistes són més votats i costa menys obtenir un diputat i perquè tant ERC com convergents i cupaires, han fixat l'objectiu d'obtenir més de la meitat dels 48 escons que s'elegeixen a Catalunya i agrupar els mítics dos milions de vots catalans que diuen que són independentistes. No han aconseguit una cosa ni l'altra.

Aquests són els fets més descriptius. Haurien d'animar, en primer lloc, els independentistes catalans que tinguin una mínima cultura democràtica a revisar a fons la seva actitud i relació amb les institucions espanyoles i reconèixer la voluntat de la majoria dels catalans que no estan amb ells i volen una Catalunya plena, pròspera i amb bones relacions amb els seus veïns espanyols i europeus. Resumint, que treballin per construir i no per confrontar, com afirma el Govern de la Generalitat.

Hauria d'animar també, la dreta espanyola, el PP i Cs, a entendre que estan molt més lluny en els temes d'Estat i de relació amb Europa de l'extrema dreta de Vox que de la socialdemocràcia del PSOE. Amb la socialdemocràcia han creat l'Europa que coneixem i els valors que l'encarnen. Haurien de reconèixer el caràcter tòxic que té per a qualsevol societat el retorn al nacionalisme nostàlgic i carca que encarna Vox.

A Espanya cal emprendre reformes profundes que haurien de gaudir d'un ampli consens dels demòcrates. I cal tenir un govern sòlid i estable per garantir la tranquil·litat que necessita qualsevol societat que vulgui prosperar. A aquestes feines hi estan cridats els partits i els polítics que vulguin servir el seu país. El temps ens dirà què passa.