Catalunya hem votat així: Sánchez presidint un comitè de coordinació sobre Catalunya en plena jornada de reflexió com si visqués a Síria. I a més en fa publicitat. Milers de policies nacionals i guàrdies civils voltant pel país. L'alcalde de Llívia ha denunciat l'entrada a la vila de guàrdies civils armats. Contravenint la llei. No vull deixar de constatar que a casa (i no és un cas exclusiu) no ha arribat propaganda electoral ni de la CUP ni de JxCat. Ja em comprendran que després del 2017 no em refiï de cap institució estatal, tampoc de Correus.
Dit això cal constatar que la majoria dels dirigents estatals no tenen cap profunditat ni cap solidesa. Només se salva Pablo Iglesias. Els altres parlen i governen des d'una frivolitat esgarrifosa. Si aquestes eleccions les hagués convocat el comitè de redacció d'una qualsevol revista del cor, no els haurien sortit més boterudes. L'atac d'arrogància de Pedro Sánchez l'ha dut fins aquí. Un home que no té res a dir, res a oferir, res a argumentar, ni res a explicar. Analitzar la realitat des de tanta frivolitat és una temeritat que s'acaba pagant cara.
Em pregunto què han fet les esquerres espanyoles (ja no parlo de la dreta, que als països civilitzats també s'hi han posat) per democratitzar Espanya tots els anys que han governat. Gaire res. ¿Algú es pensava que subvencionant fundacions feixistes, exculpant les agressions dels falangistes i de l'extrema dreta, promocionant un estol de jutges que ignoren sistemàticament les denúncies de tortures policials, i oblidant els assassinats del franquisme a les fosses del silenci on Franco els va enviar, es construeix una democràcia? El resultat de tot això són les eleccions espanyoles del 10-N.
A Catalunya, més diputats independentistes, i un vot fatxa residual. Espanya, més de dretes i més feixista que mai. En fi, benvolgut Pedro, quina idea tan brillant repetir eleccions. Una jugada mestra. Li ha quedat un panorama encisador. S'ha passat la campanya enfotent-se de les trucades del president Torra. Doncs apa. A veure a qui truca ara. Com deia aquell, crispetes.
