Elecció de candidats a contrarrellotge

L’anunci de Pedro Sánchez d’avançar les eleccions generals -previstes inicialment pel desembre- al proper 23 de juliol va agafar tots els partits amb el pas canviat. Encara amb la ressaca de les municipals, i amb la necessitat d’articular pactes per formar els governs locals -ja que els nous ajuntaments es constituiran el 17 de juny-, els partits s’han vist obligats a buscar candidats a contrarrellotge: les llistes s’han de presentar a la Junta Electoral corresponent entre el 14 i el 19 de juny. És a dir, la setmana que ve. A les comarques gironines hi haurà sis escons en joc, que ara estan en mans de Junts (2), ERC (2), PSC (1) i En Comú Podem (1). 

A hores d’ara, l’únic partit que ha confirmat cap de llista a Girona és Junts per Catalunya, que ha apostat per l’alcaldessa en funcions de Girona, Marta Madrenas. No ha estat cap sorpresa, i tot fa pensar en un relleu articulat: ja feia temps que s’especulava que el futur de Madrenas podia estar lluny de la plaça del Vi. En diverses ocasions el seu nom havia sonat com a futura consellera o per substituir Laura Borràs com a presidenta del Parlament, però finalment serà la cap de llista al Congrés després d’haver estat l’única persona que ha optat al procés obert dins de Junts per tal d’escollir el candidat a Girona. Madrenas substituirà Mariona Illamola, que va ser la candidata en els anteriors comicis, i també és segur que no repetirà l’altre diputat, Sergi Miquel, que s’ha mantingut al PDeCAT. 

Pel que fa al PSC, l’actual diputat Marc Lamuà té molts de números per repetir com a cap de llista. Lamuà és diputat des de 2016 i fa uns dies va admetre a Diari de Girona que té «ganes de repetir» i que es «proposarà» per si el partit considera oportú que torni a encapçalar la candidatura. No sembla que ho hagi de tenir difícil, ja que és el primer secretari del partit a les comarques gironines. 

A ERC, les coses estan més obertes, i podria haver-hi la sorpresa. El partit compta actualment amb dos representants al Congrés, Montse Bassa i Joan Margall, i la militància podrà escollir els seus candidats en un Congrés Territorial que es pot celebrar fins el proper dimarts, 13 de juny. L’única condició és que el congrés s’ha de celebrar amb cinc dies d’antelació i encara no ha estat convocat, ja que s’està buscant l’emplaçament. En aquest congrés, qualsevol persona pot presentar la seva candidatura, ja sigui com a número 1 o com a membre de la llista. En cas de voler encapaçalar la candidatura, cal un aval del 3% de la militància d’aquell territori (no ho necessiten, en canvi, la resta de persones que optin a formar part de la candidatura) . De moment, l’exdiputat Joan Puig ha fet un pas endavant i ha anunciat que està buscant avals per ser el cap de llista republicà. Segons ha assenyalat a Twitter, creu que cal «un canvi de rumb dins del partit». Així doncs, caldrà veure si Puig aconsegueix reunir els avals suficients i què fan Bassa i Margall, a banda que es puguin presentar altres candidats. El dia del congrés, es faran dues votacions: una per determinar el cap de llista i altra per configurar la resta de la candidatura. La llista serà paritària al 50%. 

L’altre partit que té representació al Congrés per Girona és En Comú Podem, que actualment compta amb la diputada Laura López. El partit també té previst consultar el futur cap de llista amb la militància, de manera que avui dimarts convocarà el Consell Territorial i dimecres es reunirà amb tot el territori per a prendre la decisió. 

El PP, per la seva banda, aspira a recuperar la representació que havia tingut temps enrere. La decisió, en aquest cas, és del comitè nacional, tot i que a l’hora de prendre-la es consulta amb el president provincial, que actualment és Jaume Veray. 

Pel que fa a Ciutadans, el partit ja ha anunciat que no es presentarà a les generals, mentre que la CUP està a l’espera de fer pública la seva decisió sobre si es presenta o no, que ha d’aprendre aquest dissabte, 10 de juny. 

Més de 546.000 votants

Un total de 546.373 gironins estaran citats a les urnes el proper 23 de juliol, segons les dades facilitades ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La majoria (522.380) resideixen a Espanya, mentre que els 23.993 restants estan registrats a l’estranger.

Subscriu-te per seguir llegint