Set candidats per a les eleccions a Olot més obertes de la història de la democràcia. El procés sobiranista i la crisi econòmica condicionen uns comicis municipals a Olot que s'han presentat com el punt de sortida d'unes eleccions al Parlament que s'apunten com a històriques.

La previsió és que la importància de les eleccions a Olot faci pujar la participació. A Olot al 2011, l'abstenció va arribar al 45%. L'augment de la participació serà la clau per als resultats.

El denominador comú dels candidats a les eleccions municipals a Olot 2015 és que són persones molt conegudes. N'hi ha quatre que repeteixen: Josep Maria Corominas (CiU), Josep Guix (PSC), Pere Gómez (ERC) i Júlia Sala (PPC). Ignasi Mulleras (PxC) ja es va presentar el 2011. Només Mireia Tresserras (CUP) i Xavier Garcia (Olot en comú) s'estrenen en aquestes eleccions a Olot. Això no obstant, tan Tresserras com Garcia són persones conegudes per una activitat política de temps.

CiU és el partit amb més base de militants i d'influència social. No ha tret mai ménys de 5 regidorors. Ara intentarà mantenir o superar els 10 que va aconseguir el 2011. Per evitar-ho, el PSC compta amb dècades d'experiència municipal i amb una base de militància antiga.

En el darrer mandat van ser el grup de l'oposició amb més argumentació de ciutat. El problema el tindran si la gent vota en clau nacional i no de ciutat.

Plataforma per Catalunya va sorprendre el 2007 i el 2011. És un partit que treballa molt les eleccions. Ho fa en base al contacte directe amb els ciutadans. Confien a tornar a donar la sorpresa.

Mai unes eleccios locals a Olot havien estat tan bé per a ERC. Els republicans es troben en una situació similar a la de CiU al 2011. Els afavoreix el moviment sobiranista i el fet que les polítiques de dretes no han solucionat la crisi.

El Partit Popular intentarà conservar o augmentar la seva plaça a la taula de plens en aquestes eleccions municipals a Olot. És un seient que han mantingut durant dècades gràcies a una militància fidel.

A l'antípoda ideològica del PP hi ha Junts per Olot i la CUP. Junts per Olot aglutina les formacons d'esquerres: Podem i ICV-EUiA. La seva intenció és donar més ajudes socials. En la mateixa línia hi ha la CUP, però amb un caire més sobiranista.