Un noi amb aspecte de capellà dels que als anys 70 se´n deien moderns -camisa de quadres, barba i guitarra- dóna la benvinguda als assistents. Potser el míting comença amb una missa cantada, un darrer intent de convèncer UDC que es sumi al full de ruta. Quan ja estic rebuscant en la memòria d´exalumne marista l´enganxadissa tonada de «Cristo rompe las cadenas y nos da la libertad, alabaré, alabaré, etc.» resulta que no, que és un animador que s´arrenca amb una versió del Tren Pinxo anomenada «El tren de la tercera via» -ho han endevinat: amb menys futur que els rodalies de Catalunya- i després amb la rumba de l´Espanya rància. Els seus desesperats intents perquè el públic canti amb ell convencen només una senyora d´edat ja respectable i cabell blanc.

L´edat de la senyora no és una excepció entre un públic que en general ja ha deixat enrere fa molt temps la joventut. En prenc nota perquè el darrer míting d´ERC al qualvaig assistir -si en deu fer d´anys que l´orador era el Carod Rovira pretripartit- estava replet de joves cridaners i avui l´edat mitjana dels assistents s´acosta a la dels fidels de missa de 12. I la seva actitud també. Segurament els politòlegs es refereixen a això quan indiquen que un partit s´ha fet gran (a la mateixa hora hi ha un míting de la CUP i m´informen que la major part del públic és jove: en quedi constància i que ho analitzi qui li correspongui). A això i a que hi ha una senyoreta amb auricular sense fil enganxat a l´orella que s´encarrega de posar ordre i distribuir la gent al seu seient corresponent. Això ja és cosa seriosa. Sí, realment ERC s´ha fet gran, sense que això hagi de ser forçosament un elogi.

El fals capellà progre resulta ser, en realitat, el presentador de l´acte, i el primer personatge a qui dóna la paraula és ni més ni menys que Marina Geli, diputada díscola del PSC que ha deixat el partit però no l´escó, com manen les normes no escrites de la política d´aquest país, i antiga consellera de Sanitat durant el govern del tripartit. I aquí la tenim avui, donant suport a ERC i escenificant la seva transformació tot cridant als quatre vents que «la sobirania municipal ha d'anar de la mà de la sobirania nacional» entre els aplaudiments del públic. I el que té més mèrit, assegura referint-se a l´etapa del PSC en aquesta ciutat que «a Girona hi va haver durant 32 anys govern d´esquerres» sense que ningú arrenqui a riure.

L´antiga consellera de Sanitat dóna suport a ERC, que a la vegada dóna suport al govern de Presidentmàs i Boi Ruiz, els dos màxims responsables de l´actual situació -privatització?- de la sanitat catalana. Però això no importa. Marina Geli -com Pia Bosch i Joan ­Manuel del Pozo, també exsocialistes avui pertanyents al Moviment d´Esquerres (MES) i presents al míting- ha vist la llum del sobiranisme i davant d´això no importa sanitat ni educació ni res, només viatjar a Ítaca, cómodament a poder ser. La dona de cabell blanc que cantava a l´inici està dormint. Només venia per la música.

Parla després Josep Maria Terricabras i sembla que ho faci ex catedra, tanta és la seva gesticulació i tantes les referències filosòfiques. Probablement l´assistència al míting atorgui crèdits als alumnes que hagin tingut la deferència de venir a escoltar-lo.

A pocs metres, la terrassa del Konig a vessar. Ha de ser una experiència religiosa posar-se unes braves i una canya entre pit i esquena mentre de so de fons s´escolta un míting polític i, sobretot, Marta Rovira -la següent oradora- criticant les retallades en tots els àmbits de l´actual govern de la Generalitat, el mateix que s´aguanta gràcies a ERC. Els pobres comensals mereixen com a mínim que la casa els convidi a la beguda, i aquesta ha de ser prou abundant per oblidar el que escolten. Surt Maria Mercè Roca, promet una ciutat de tots, la senyora de cabell blanc continua dormint, al Konig ja van mig torrats i jo agafo les coses i torno a la redacció.