21 de abril de 2019
21.04.2019
Diari de Girona

"El dret a vot ha d'anar lligat a la ciutadania i no a la nacionalitat"

En les eleccions del 28 d'abril i 26 de maig no tothom podrà votar ni ser votat, només les persones amb nacionalitat espanyola o quan el país de procedència té un conveni amb l'Estat · La plataforma Pel Dret a Vot llança una iniciativa per reivindicar el dret a votar de tots els ciutadans

20.04.2019 | 23:52

Les dues eleccions programades per enguany han encès les alarmes de gran part de la població que prové d'altres països i que per diferents motius no pot votar o bé sí que ho pot fer però no té clar quins són els procediments que s'han de dur a terme. Els desequilibris en el dret a vot i la manca d'informació són les dues principals reivindicacions de la plataforma gironina Pel Dret a Vot, impulsada per la Coordinadora d'ONG Solidàries, l'Espai Antiracista i Girona Acull, després d'anys de lluita per la igualtat de drets per a tothom. Les campanyes van començar per les eleccions de 2007 i enguany, la plataforma ha organitzat la iniciativa de sensibilització "En democràcia, Vot per Tothom" que pretén visibilitzar els obstacles que pateix una part important de la societat a l'hora de votar.

El tècnic de suport d'entitats i representant de la Coordinadora en la comissió de la campanya "En democràcia, Vot per Tothom", Carles Serra, manifesta que "no ens trobem en una democràcia real perquè hi ha una part de la població que viu i treballa aquí, que paga els seus impostos a aquí i que, al seu torn, no té dret a escollir els seus governants. Per una banda, aquesta situació comporta que no es tinguin en compte les seves necessitats i, per altra banda, això els fa sentir com a persones de segona fila que no tenen els mateixos drets". Serra apunta que, per exemple, en les eleccions municipals, "poden votar els països de la Unió Europea i també aquells països que tenen un conveni bilateral amb Espanya, sempre que se segueixin tots els tràmits adients". En aquest sentit, des de la Coordinadora d'ONG Solidàries s'informa que Bolívia, Cap Verd, Colòmbia, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú, República de Corea, Trinitat i Tobago o Xile, són els països que mantenen un acord amb l'Estat que permet que els seus habitants puguin participar en els comicis, referint-se concretament als municipals. En relació amb aquesta normativa, Serra apunta que "es vol mirar que ciutadans de països com Hondures, Senegal, o el Marroc, des d'on un gran nombre d'habitants venen a viure a aquí, es puguin establir convenis per votar". De forma sintètica, Serra detalla que la campanya vol reivindicar que "no tothom té els mateixos drets", "volem que s'informi a les persones que sí que poden votar", "desitgem que es reconeguin les persones que fa temps que viuen legalment a aquí, ja que moltes d'elles estan molt vinculades a la vida municipal" i, per acabar, "volem que el dret a vot vagi lligat a la ciutadania i no a la nacionalitat".

Les veus dels testimonis

Agustina Badaloni prové de l'Argentina i fa dos anys que viu a Girona, el mateix període en què es troba vinculada amb l'organització Girona Acull, que forma part de la plataforma Pel Dret a Vot. Badaloni explica que ella té doble nacionalitat, l'argentina i també la italiana, "motiu pel qual tinc habilitat part del meu dret polític per votar però, en canvi, no tinc dret a ser votada ni a participar en les eleccions generals o nacionals, ni en les autonòmiques". És per aquest motiu que Badaloni forma part de la campanya i explica que la primera trobada per arrancar el projecte va ser el setembre passat. La mateixa anuncia que des de la plataforma actualment s'està treballant per fer una manifestació el 18 de maig, penjar pancartes als ajuntaments, promoure debats al voltant del dret a vot i, per Sant Jordi, promoure accions de sensibilització al carrer. Amb indignació, l'activista confessa que "el 28 d'abril s'escollirà un president que decidirà sobre la meva vida i la meva feina sense que jo pugui opinar ni decidir al respecte".

Per la seva banda, la presidenta de l'Associació de Dones Subsaharianes Legki Yakaru de Banyoles, Dialla Diarra, fent referència al dret a votar manifesta que "som iguals en deures però no en drets i això és injust. Es tracta de discriminació i racisme". Diarra també posa sobre la taula el buit informatiu que existeix, indicant que "la setmana passada em van trucar tres dones que tenen la nacionalitat i que els toca anar a una mesa electoral el 26 de maig però que no volen anar-hi perquè ningú els ha explicat què han de fer, quins són els seus drets i deures".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit