Gabriela Attene es presenta al capdavant de Podem, partit que a Lloret de Mar no ha fet coalició amb els comuns. És el primer cop que encapçala una llista i està especialment preocupada per la precarietat.

Com valora el mandat que s'acaba?

Ha tingut moltes carències. No s'ha canviat el model turístic per un altre de més sostenible, ja que segueix havent-hi molta temporalitat. I l'estacionalitat provoca precarietat laboral.

Lloret és un dels municipis amb la renda per càpita més baixa.

Això és conseqüència de la mala gestió d'un turisme gens sostenible, i hi ha també un problema de lloguers abusius. Hi ha una especulació immobiliària evident, i unes retallades en matèria de sanitat que afecten a la salut pública.

Què proposen per a revertir la situació?

La infraestructura educativa també és deficitària, fet que genera que en els col·legis hi hagi una ràtio més elevada del que convindria. També cal un major inclusió a l'escola Pere Torrent, on hi ha un 40% de població de fora i això porta una especificiat que no està contemplada. Diuen que faran un institut, però per a mi és necessària una escola primària. En transport públic hi ha hagut un canvi, però cal que la gent pugui accedir a tot arreu de manera més fàcil.

Quines són les principals urgències de Lloret?

El més important és que la gent no visqui amb aquesta precarietat laboral. El model de turisme que proposem nosaltres és més sostenible, per vèncer aquesta precarietat. Tens una ciutat costanera, però hi ha el turisme cultural, esportiu... que no s'exploten durant tot l'any per aprofitar la infraestructura que ja tens sobredimensionada.

I com es desestacionalitza el turisme?

S'han de crear altres possibilitats de desenvolupament del poble. El turisme ha de créixer, però també volem atreure un públic universitari: Lloret podria tenir una facultat de Turisme, o de Ciències Marines, de Medi Ambient... això atrauria un públic que hi visqués tot l'any.

Què cal fer durant els propers quatre anys?

La prioritat és revertir el model turístic i millorar les condicions laborals dels veïns. Per exemple, tenim molta gent que treballa als hotels, on no hi ha cap control i hi ha persones que treballen com esclaves. Hi ha l'exemple de les kelis. S'ha de fer un control exhaustiu de com treballen els empleats, i els hotels podrien tenir una estrella per com tracten als treballadors, com ha fet Manuela Carmena a Madrid.

Com és que no han fet una candidatura única amb els comuns?

Ens presentem com a Podem a 60 municipis, de manera que no és estrany. En aquest cas, la negociació va ser sobretot amb Izquierda Unida, i ells no volien una coalició, sinó una confluència on una persona sola representés Podem i a més tenien molt inconvenient amb el nom, però nosaltres no hi podíem renunciar. No ens semblava just. Ho vam intentar, però no va sortir.