Els saltencs tindran fins a deu opcions diferents per decidir el seu vot en les pròximes eleccions municipals. Igual que fa quatre anys, s'han presentat a la vila deu candidatures polítiques. Això sí, es preveu un nou ple amb força cares desconegudes i amb l'absència de dos exalcaldes de l'Ajuntament: Jaume Torramadé (CiU) i Iolanda Pineda (PSC). Els dos polítics han estat 24 i 17 anys, respectivament, representant els saltencs. Torramadé va ser alcalde durant 12 anys i Pineda durant quatre.

Ara deixen la política i cedeixen els seus llocs. La candidatura de CiU, ara Junts per Salt, estarà liderada per Margarita de Arquer, i el PSC, per Joan Martín. Aquestes, però, no seran les úniques cares noves. En aquest grup s'hi ha de sumar IPS-CUP, que presenta Cris Sibina, i Ciutadans, que estarà encapçalat per Inma Castro. I és que només dos partits repeteixen candidat: Jordi Viñas, per ERC, i Wilder Palacio, per Canviem Salt. A més de les formacions esmentades que actualment tenen representació al ple, també es presenten el PP, Podem, Unidos Sí i Vox (partit liderat per Sergi Fabri, regidor i portaveu de Plataforma x Catalunya).

Tots ells, de dretes o d'esquerres, comparteixen diferents punts en comú. Això sí, cada un amb una mirada diferent. Un d'aquests és la seguretat. Molts dels partits han mostrat la seva preocupació per la sensació d'inseguretat que viuen els veïns. És per això que en els seus programes s'han marcat fer millores en la seguretat. Seguint en aquesta línia, l'altre punt compartit és l'ocupació conflictiva de pisos. En pocs anys, Salt ha incrementat desmesuradament el nombre de pisos ocupats. Ara els partits volen posar fre a aquesta situació.

La següent qüestió és el futur del sector sud. Fa tres anys, els saltencs van estar citats a les urnes per decidir si es desenvolupava o no aquesta part de la vila (on hi ha l'Espai Gironès) davant l'interès que Ikea hi obrís un establiment. L'equip de govern ha deixat clar en diferents ocasions que tot està a punt perquè arribi el gegant suec, mentre que l'oposició ha posat en dubte aquestes paraules.

I, per últim, un dels debats latents en aquest mandat ha estat la neteja. Fa un any es va posar en marxa un nou contracte que ha significat el canvi de 600 contenidors i millores en el servei, segons ha explicat el govern. En canvi, l'oposició ha posat de manifest que els contenidors estan desbordats.

Salt està acostumat als pactes

En els últims anys cap govern ha aconseguit governar en solitari a Salt. La vila està acostumada als pactes. El 2015 l'aliança d'es­querres va permetre l'ascens de Jordi Viñas (ERC) a l'alcaldia. Ha governat en minoria amb IPS-CUP gràcies a les abstencions de Canviem Salt i el PSC. Tot i això, qui va obtenir més vots va ser CiU. Un partit que el 2017 es va fragmentar i tres dels sis regidors van abandonar el partit i van passar a ser edils no adscrits del PDeCAT. Ara es presenten per Junts per Salt, una formació que en els darrers dos anys ha mostrat bona sintonia amb l'equip de govern donant suport als pressupostos del 2018 i també als del 2019. Aquesta entesa es podria repetir a les eleccions, si seguint amb la tradició s'ha de pactar per arribar al govern. Molt tindrà a dir també el PSC, que afronta aquests comicis amb la voluntat de recuperar els sis o nou regidors que havia tingut. I com ha passat en molts indrets, Salt també podria veure com la dreta amb Cs, Vox i PP creix.

Els votants tenen moltes opcions. Això sí, l'Associació Girona Acull posa en relleu que en aquests comicis un de cada tres habitants amb dret a vot no ho podrà fer perquè, tot i viure a Salt, no tenen la nacionalitat espanyola, ni poden beneficiar-se d'un tractat internacional de reciprocitat.