Girona ja ha iniciat el compte enrere cap a les eleccions , un model construït sobre la marxa davant dels fets tan externs com inesperats que han marcat el mandat a la ciutat, especialment arran de la renúncia a l'alcaldia de Carles Puigdemont, que va guanyar les eleccions de 2015 -fa només quatre anys, però sembla tota una vida- i de les càrregues policials pel referèndum de l'1 d'octubre, davant les quals Marta Madrenas es va erigir com un dels principals referents de l'independentisme institucional. Qüestions com l'habitatge, el turisme i el paper que han de jugar els barris en la cohesió de la ciutat es preveuen com alguns dels temes angulars de la campanya, que enguany servirà per escollir per primer cop 27 regidors, dos més que en els anteriors comicis.

L'any 2015, Marta Madrenas no podia ni imaginar que acabaria el mandat com a alcaldessa. En aquella ocasió va ser la número 3 de la llista de CiU, encapçalada per Puigdemont, i la seva previsió era continuar com a regidora quatre anys més i després plegar, tal com tenia previst també fer Puigdemont. Però el famós «pas al costat» d'Artur Masva fer que Puigdemont es convertís en president de la Generalitat contra pronòstic. El relleu a la ciutat va ser més que caòtic, amb la insòlita decisió de fer renunciar bona part dels membres de la llista perquè entrés Albert Ballesta com a alcalde, la seva posterior renúncia i el pacte amb el PSC de PSCSílvia Paneque Un acord que va funcionar bé fins poc després de l'1-O, que es va trencar per la tensa situació que vivia Catalunya.

Madrenas s'ha hagut de construir, doncs, una identitat pròpia com a alcaldessa, que s'ha basat molt en la defensa de l'independentisme i el referèndum de l'1-O. De fet, aquesta és una de les principals crítiques que li han fet des de Ciutadans i PP, que l'han acusat de ser una «hooligan» de l'independentisme. Més enllà de les qüestions identitàries, Madrenas ha continuat amb el projecte impulsat per Puigdemont, amb una forta aposta per la promoció econòmica i el turisme com a motor de la ciutat. Ara, Madrenas encara la campanya amb les noves sigles de JxCat i el lema «Més Girona», en el qual vol posar en valor «un model de ciutat que funciona, que genera oportunitats i que mira amb confiança el futur».

La resta de partits, però, no comparteixen la diagnosi. Especialment Guanyem Girona,Guanyem Girona, una confluència d'esquerres liderada per Lluc Salellas (Lluc SalellasCUP, que des de l'oposició ha estat especialment crític amb qüestions com l'increment del preu de l'habitatge, la proliferació de pisos turístics, l'excessiva preocupació del govern pel Barri Vell en detriment dels barris o el model cultural, que considera massa centrat en els grans esdeveniments. Ara, Guanyem Girona, es presenta com el «relleu polític per governar la ciutat» amb una sensibilitat «social, republicana i transformadora», de manera que vol millorar els quatre regidors que ha tingut la CUP aquest mandat (els mateixos que ERC i PSC).

Renovació a ERC

Esquerra, per la seva banda, estrena candidat, Quim Ayats després d'algunes desavinences internes que van acabar amb la renúncia de l'anterior candidata, Maria Mercè Roca, i la marxa d'un dels regidors, Martí Terés, a les files de JxCat. Ayats, que ja té experiència com a regidor i senador, ha anat millorant les seves perspectives en les últimes setmanes, sobretot amb la claríssima victòria d'ERC a les eleccions generals del 28-A tant a la província com a la ciutat. Ayats, doncs, podria acabar tenint la clau de govern per a un acord amb Madrenas o un govern d'esquerres. De fet, assenyala que ERC «és la força capaç d'impulsar un govern estable a la ciutat i que governi per a tothom».

Qui també podria tenir la clau de govern és Sílvia Paneque. Després de la desfeta del PSC en l'anterior mandat, amb la marxa del partit dels regidors sobiranistes, Paneque ha aconseguit convertir-se en una peça fonamental durant aquest mandat gràcies a l'acord de govern amb Madrenas, durant el qual es va ocupar de l'àrea de Seguretat i Serveis Socials i va guanyar una bona dosi de visibilitat. La lluita contra les desigualtats en alguns barris perifèrics ha estat un dels seus cavalls de batalla.

Ciutadans, per la seva banda, estrena candidat: el jove Daniel Pamplona, nou en política però que va acompanyat de Míriam Pujola, actual regidora, en el número 2, que compta ja amb quatre anys d'experiència municipal. Ciutadans, doncs, ha apostat per una candidatura jove i que combina renovació i experiència, i que es marca com a objectiu mantenir o, fins i tot, millorar els dos regidors que va obtenir el 2015. El seu lema és clar i contundent: «Vamos!».

El PP torna a apostar per la incombustible Concepció Verayue intentarà salvar-se de la dinàmica negativa que arrossega el seu partit a Catalunya i mantenir el seient que va aconseguir ara fa quatre anys. Veray va començar ahir la campanya, que té com a lema «Per una Girona de tots», al barri de Germans Sàbat acompanyada del militants i simpatitzants.

Finalment, En Comú Podem intentarà recuperar, de la mà d'Eugènia Pascual, la representació que havia tingut anteriorment ICV. Els comuns es presenten com «l'única opció d'esquerres i no independentista» de la ciutat, i agafen com a referent la tasca d'Ada Colau a Barcelona. També Vox, liderat per Alberto Tarradas, intentarà entrar a l'Ajuntament.

Avui comencen, doncs, quinze dies de campanya que es preveu intensa. I un dels primers escenaris que tindran els candidats per contraposar les seves propostes és el debat organitzat avui a les 10 del matí per Tribuna de Girona, i que es podrà seguir en directe pel web de Diari de Girona.