La darrera enquesta del Centre d'Inverstigacions Sociològiques (CIS) estableix que el PSOE serà el partit més votat a Espanya a les eleccions europees del dia 26 de maig, amb entre el 29 i el 31 per cent dels vots, i aconseguirà entre 17 i 18 eurodiputats. El CIS dona al PP el segon lloc, amb entre un 18 i 20 per cent dels vots i 11 o 12 escons al Parlament Europeu, mentre en tercer lloc l'enquesta projecta gairebé un empat entre Ciutadans, amb entre el 14 i el 16 per cent dels vots i 8 o 9 escons, i Unides Podem, amb entre el 13 i el 15 per cent i 8 escons. El sondeig preveu l'entrada de Vox a l'Eurocambra amb entre el 7 i el 9 per cent dels vots i 4 o 5 escons i que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont aconseguirà un escó, però quedant lluny dels tres que obtindria la candidatura Ara Repúbliques que agrupa ERC, Bildu i BNG, amb entre un 5 i un 7 per cent dels vots. Finalment, Coalició per una Europa Solidària (PNB, Geroa Bai, CC i Compromís per Galícia) aconseguiria un representant.

Entre els caps de llista, el millor valorat és el socialista Josep Borrell, amb un 5 sobre 10. L'actual ministre d'Exteriors és el segon més conegut (per un 62%), molt a prop del líder d'ERC, Oriol Junqueras (65%), la valoració del qual és de 3,1 punts. La segona millor nota és per a la candidata d'Unides Podem, María Eugenia Rodríguez Palop, amb 4,1, si bé un 71,3 per cent dels enquestats van dir que no la coneixen. El mateix problema té Luis Garicano (Cs), que aconsegueix un 4 però és desconegut pel 70 per cent.

La popular Dolors Montserrat, exministra i exportaveu al Congrés, és desconeguda per un 42,7 per cent dels enquestats i rep 3,1 punts. Jorge Buxadé, de Vox, és desconegut per un 49,5 per cent i la seva valoració és de 2,1 punts.

Si es confirmen els pronòstics, el PSOE milloraria el seu resultat del 2014 en tres o quatre escons, amb almenys un 6 per cent més de vots, mentre que el PP perdria entre 6 i 8 punts percentuals i entre quatre i cinc eurodiputats.

Per la seva banda, Ciutadans aconseguiria millorar els resultats de fa cinc anys. Passarien, així, de 6 a 8 o 9 eurodiputats i creixerien entre un 4 i 6 per cent en vots. Pel que fa a Unides Podem, perdrien entre 3 i 5 punts en intenció de vot i tres escons, si es compara el sondeig amb la suma dels resultats de Podem (5) i l'Esquerra Plural (6) el 2014.

Si fa cinc anys la coalició de CiU, PNB, CC i Compromís per Galícia aconseguia tres escons, ara, per separat, Lliures per Europa n'aconseguiria un (el de Puigdemont) i els altres, agrupats en Coalició per una Europa Solidària, un altre. La coalició d'ERC, Bildu i BNG en tindria tres, els mateixos que van obtenir per separat el 2014 (2 d'ERC).

D'altra banda, la Junta Electoral Central (JEC) va acordar proclamar com a candidats a les eleccions europees a la llista de Lliures per Europa l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Antoni Comín i Clara Ponsatí. L'organisme arbitral va adoptar aquesta decisió després que el Tribunal Constitucional avalés ahir mateix les candidatures dels tres polítics que estan a Bèlgica. Per això, la JEC va acordar publicar de nou al Butlletí Oficial de l'Estat la candidatura d'aquesta coalició amb els noms de Puigdemont, Comín i Ponsatí als tres primers llocs.

La Sala Primera del Constitucional va rebutjar per unanimitat admetre els recursos de Partit Popular i Ciutadans contra les decisions judicials que permetien aquests dirigents secessionistes concórrer a les eleccions del 26 de maig malgrat haver sortit d'Espanya per evitar ser jutjats pel procés.