El domini convergent a l'Ajuntament de Banyoles, que ara defensa amb la marca Junts per Catalunya, s'enfronta a una ERC que torna a fer bandera de les sigles i recupera candidat de quan governava la ciutat; a una nova plataforma d'esquerres, encapçalada per un regidor de la CUP; i a un altre partit de nova creació i aparició d'última hora, Convivència i Progrés, adscrit al PSC -que no es presentava des del 2011. Respecte del 2015, destaca el fet que només repeteix un candidat, l'alcalde amb vuit anys de majoria absoluta, Miquel Noguer, i que les dones han desaparegut del capdavant de les llistes -llavors, n'hi havia dues.

La continuïtat o la ruptura amb el govern dels últims dotze anys, des que Convergència va desbancar Esquerra el 2007, sembla el dilema principal que es presenta a l'electorat de Banyoles. JxCAT afirma que vol revalidar victòria per continuar el seu projecte de ciutat, tirar endavant la bibiblioteca municipal que havia promès per aquest mandat i aprovar definitivament el planejament urbanístic, un dels assumptes més discutits al Consistori. De les altres opcions polítiques, Convivència i Progrés és l'única que diu que partiria del POUM aprovat inicialment, mentre que ERC el replantejaria -sobretot pel que fa a l'àrea més polèmica, Sota Monestir- i Sumem Banyoles l'aturaria, perquè en discrepa completament.

L'aposta dels republicans -ara el grup majoritari a l'oposició, que ha donat suports puntuals al govern- és un home amb experiència municipal, Jaume Butinyà, però que ha estat tres mandats allunyat de la primera línia política. Pel que fa a Sumem Banyoles, que representa l'actual regidor de la CUP Non Casadevall, l'assemblearisme i el treball en equip són la seva carta de presentació. Mentre que Convivència i Progrés incideix en el propòsit integrador i en la voluntat de donar veu a la pluralitat. A diferència de JxCAT i ERC, amb caps de llista escollits en l'àmbit del partit, les altres dues candidatures deriven de processos relacionats amb la ciutadania -encara que diferents. Per Convivència i Progrés, Quim Fernández, va detallar que va sorgir «d'un grup de gent amb certa preocupació per la situació política de Catalunya, que va acabar en un associació cívica per fomentar el municipalisme».