Les eleccions del 26 de maig tancaran un mandat convuls a Figueres, en què s'han viscut trencaments de pactes, pugnes internes i un relleu d'alcaldia. El PDeCAT, que es presenta amb la marca renovada de Junts per Figueres (JxF), s'enfrontarà a nou candidatures més en la pugna pel govern de la ciutat, en unes eleccions que auguren un ajuntament molt fragmentat i abocat a pactes.
Des del 2007, CiU -posteriorment PDeCAT - governa Figueres i l'actual alcalde, Jordi Masquef, aspira a mantenir l'alcaldia que li va deixar Marta Felip quan va marxar per dedicar-se a la secretaria general d'Empresa i Coneixement de la Generalitat. En els comicis del 2015, Felip no va poder revalidar la majoria absoluta de Santi Vila. Va sumar set regidors i va acabar pactant amb el PSC. L'acord de govern es va trencar el gener del 2017, expulsant els tres edils socialistes i obrint una crisi interna a CiU que va culminar amb la trencadissa de l'equip de govern: els dos regidors d'Unió van abandonar, deixant Felip en minoria amb cinc edils.
El salt de Marta Felip a la Generalitat va tornar a obrir una ferida interna amb el número 2, Francesc Cruanyes, sobre el relleu a l'alcaldia. Finalment, Jordi Masquef va assumir el càrrec i ara aspira a sortir reforçat de les seves primeres eleccions com alcaldable. Defensa la necessitat d'un «govern fort» que entomi els reptes de la ciutat pels propers anys i que eviti un tripartit d'esquerres. Dins les seves prioritats destaca el desbloqueig del nou contracte de neteja, el civisme, la mobilitat i més efectius policials al centre del programa.
Un total de deu llistes protagonitzaran la pugna pel govern de Figueres, dues més que el 2011. Cinc d'aquestes es presenten per primera vegada a la ciutat: Canviem Figueres, Veïns Figueres, VOX, Aixequem Figueres i Guanyem Figueres. Aquest darrer, integra la CUP, Compromís d'Esquerres -amb tres i un regidor respectivament-, MES, Som Alternativa i la Forja.
La majoria dels candidats creu que el govern en minoria de Marta Felip no ha beneficiat la ciutat i confien que els electors penalitzin JxF a les urnes i permetin la creació d'un govern alternatiu.
Pràcticament tots situen la seguretat i la neteja com les principals urgències, però també es reobren debats encallats, com ara la sala Edison i l'actuació a la zona oest de Figueres. L'ocupació, el comerç, el model turístic, la formació i l'atenció social formen part de la cartera de reptes que haurà d'afrontar el futur govern.
Els d'esquerra es veuen amb força
Els grups d'esquerres es veuen amb força -cadascú per la seva banda- per governar la ciutat. La segona força al consistori, ERC, aspira a millorar els resultats amb el revulsiu independentista. Estrena Agnès Lladó de candidata, que es postula com el «canvi real» i capaç de tombar del govern els exconvergents. Respecte a Guanyem Figueres, aspiren a superar els quatre regidors que sumen la CUP i Compromís amb José Castellón Joselín. Surten disposats a «guanyar» i formar un govern d'esquerres. El PSC liderat per Pere Casellas, actualment quarta força, vol recuperar el protagonisme perdut a les dues últimes municipals per «posar ordre» a Figueres.
Des del PP, es presenten per tercera vegada amb Maria Àngels Olmedo amb l'objectiu d'almenys recuperar el tercer regidor i Cs ho fa amb Héctor Amelló postulant-se com el vot útil per frenar els partits independentistes.
Tot vaticina un panorama polític incert, amb fragmentació del vot i els partits abocats a pactes per formar govern. De fet, una de les incògnites serà si es tornarà a repetir un pacte entre convergents i socialistes, si ERC i Junts podrien acostar posicions o fins i tot si es podria arribar a conformar un govern d'esquerres.
Entre totes aquestes formacions amb representació política a l'Ajuntament, han sorgit candidatures noves a la ciutat, fruit del descontentament veïnal amb les polítiques de l'actual govern. Francisco Paneque encapçala Veïns Figueres; Xavier Amiel és l'alcaldable de Canviem i Pau Herrero, d'Aixequem Figueres-Primàries Catalunya. També hi concorre per primera vegada VOX amb Vanessa Rísquez. Tots quatre aspiren a aconseguir representació.
