Una de les grans incògnites a Olot de cara al proper 26 de maig serà si el compromís ciutadà amb la política es repetirà en les eleccions municipals amb la mateixa força de les eleccions generals del passat 26 d'abril, quan va haver-hi un 75,46% de participació, i les del Parlament del 21 de desembre del 2017, quan es va arribar al 80,65% de participació.

En les eleccions municipals del 2015, la participació va ser del 56%. La diferència de votants entre les generals del 26 d'abril del 2019 i les municipals del 2015 és de 4.549 vots. Així doncs, a partir de la participació podria haver-hi canvis. Per contra, si la participació és la mateixa del 2015, s'ha de preveure que la intenció de vot no canviarà gaire i, com a conseqüència, els resultats haurien de ser similars al 2015, quan CiU (ara JxCat) va obtenir 4.898 vots i nou regidors. El factor de la continuïtat de CiU assegura a JxCat una base de vots i un mínim de regidors que va dels cinc fins als deu.

L'impuls del partit a Catalunya fa pensar que ERC sumarà vots del sector independentista i de les esquerres. Si el moment polític actual -com és de preveure- fa augmentar la participació, un factor sovint a favor de l'esquerra, ERC pot augmentar de manera notable els 2.833 vots i els 5 regidors del 2015 i, fins i tot, guanyar.

Després d'estar a l'Ajuntament en els últims quatre anys, la CUP compta amb una base de votants molt fidel. Tot fa preveure que superarà els 1.524 vots del 2015.

Fora de l'independentisme i a l'esquerra hi ha el PSC i Olot en Comú. Els socialistes veuen un resorgiment derivat de les eleccions generals d'enguany que els pot sumar algun regidor més. Olot en Comú, per la seva banda, confia en fer-se escoltar el que ha fet el seu representant, Xavier Garcia, en els últims quatre anys.

La lluita per obtenir la representació consitucionalista la tindran Ciutadans, que vol prendre vots d'un PSC molt reforçat pels resultats de les generals i, finalment, hi ha Vox. Aquest últim parteix de la feina feta durant dotze anys per Plataforma per Catalunya, que ha estat un porta a porta i una presència continuada a les xarxes socials del seu candidat. Aspiren a la bossa de vots que tenia el PP.

Finalment, ha sorgit el Partit Comunista dels Pobles de Catalunya. Es tracta d'un partit escindit del Partit dels Comunistes de Catalunya. Són marxistes, leninistes i cerquen els vots en el compromís en la defensa dels treballadors.

Tots els candidats defugen fer una previsió de resultats, però alguns d'ells coincideixen en una continuïtat de l'atomitatzació dels vots. És a dir, veuen lluny una majoria. En cas de pacte, hi ha l'opció d'un acord d'esquerres -ERC, CUP, PSC , OeC i PPCC- o un d'independentista: ERC,CUP i JxCat.