Amb vent de cua, els socialistes continuaran a les eleccions europees la remuntada iniciada als comicis generals del 28 d'abril i obtindran els millors resultats en la contesa que coincideix el 26 de maig amb la renovació dels parlaments autonòmics i els ajuntaments espanyols, segons l'enquesta realitzada per Prensa Ibérica, empresa propietària del Diari de Girona, per a l'Institut DYM, especialitzat en estudis de mercat. Es tracta, però, d'uns comicis mediatitzats pel Brexit. En circumstàncies normals, Espanya repetiria amb 54 escons. No obstant això, com que les eleccions havien de celebrar-se amb el Regne Unit fora de la UE, el nou repartiment donava a Espanya cinc diputats més a l'Europarlament. O sigui, 59. No obstant això, el retard en arribar a un acord de sortida va obligar el Regne Unit a participar a les eleccions, encara que poc després abandoni la UE. En principi entraran 54 diputats i, quan es produeixi la sortida britànica, ho faran els altres cinc, que es correspondran amb els que hagin ocupat les últimes cinc posicions, segons explica Carlos Rello, director general de DYM.

Feta la puntualització, el PSOE, que fa cinc anys va obtenir un 23% dels vots emesos i 14 escons, es convertirà en la principal força política espanyola amb un 30% dels sufragis i entre 19 i 20 seients al Parlament d'Estrasburg. El PP experimenta el major retrocés de tots els partits, en coincidència amb el seu comportament a les generals. La formació liderada per Pablo Casado perd sis punts i la seva estimació de vot es queda en el 20%, amb el qual aconseguiria entre 12 i 13 escons, davant dels 16 que va obtenir el 2014.

Ara Repúbliques, una coalició formada per Esquerra Republicana de Catalunya, Bildu i el Bloc Nacionalista Gallec i encapçalada per Oriol Junqueras, el líder d'ERC jutjat aquests dies al Suprem per l'1 d'octubre, tindria el 6% dels sufragis i tres representants, mentre la formació Lliures per Europa que encapçala l'expresident català Carles Puigdemont, fugit de la Justícia a Bèlgica, obtindria un representant.

L'enquesta, la informació de la qual es va obtenir a partir de 1.003 entrevistes telefòniques i online realitzades entre el 10 i el 15 de maig amb un marge d'error del 3,1%, situa en la tercera posició Ciutadans, amb un 16% dels vots i entre 9 i 10 butaques al Parlament Europeu. Com va succeir el 28 d'abril, el partit d'Albert Rivera guanya posicions al centredreta, però es queda per darrere del PP, al qual vol rellevar com a principal força d'aquest àmbit polític i de l'oposició.

La millora de Ciutadans

Ciutadans millora substancialment els seus resultats de 2014, quan va obtenir dos escons i el 3,2% dels vots, però també cal tenir en compte que en aquell temps el partit fundat a Catalunya el 2006 feia els primers passos per convertir-se en una força de àmbit estatal. De fet, en els comicis d'aquell any, el cinquè partit amb més vots va ser la Unió Progrés i Democràcia (UPyD) que liderava Rosa Díez. Va obtenir un 6,5% dels vots i 4 escons. A finals de 2014, les negociacions entre les dues forces per a concórrer juntes a les municipals i autonòmiques de 2015 van descarrilar i UPyD va entrar en una fase de declivi que el va conduir a la irrellevància política.

Unides Podem, com en els comicis generals, ocuparà la quarta posició, amb un 14% dels vots i vuit escons. Cinc anys enrere, la formació dirigida per Pablo Iglesias va obtenir el 8% i 5 places a Estrasburg. Va ser la irrupció pública d'un partit que havia nascut a rebuf del 15-M. El retrocés experimentat en les últimes generals prossegueix ara, si es confirmen els resultats de l'enquesta, perquè en aquesta ocasió concorre al costat d'Izquierda Unida, una formació que fa quatre anys va encapçalar la coalició L'Esquerra Plural, que va aconseguir 6 eurodiputats i un 10% . Vox entra al Parlament d'Estrasburg amb 5 escons i el 8% dels vots. Els 5 escons que quedaran en suspens fins que el Regne Unit surti de la UE corresponen al PSOE (2), PP (1), Ciutadans (1) i Vox (1).