Les primeres eleccions municipals amb 100.000 habitants. Encara que no tots poden votar. Però això servirà perquè Girona passi de tenir 25 a 27 regidors en un consistori que es preveu fragmentat i on es fa pràcticament impensable que cap formació arribi a la majoria absoluta. Els possibles pactes, per convertir un cap de llista en alcaldessa o alcalde o per formar un govern, dependran de molts factors, entre els quals els posicionaments a escala nacional, els models de ciutat o els feelings entre els candidats, a més de la ideologia i el número de vots de cada formació. L'efecte Miquel Iceta, rebutjat per presidir el Senat pels independentistes pot tenir algun paper per decantar possibles balances. Fins i tot, en cas d'empat de regidors, potser clau qui queda davant de l'altra, encara que sigui per un grapat de paperetes.

En l'àmbit global, Junts per Catalunya espera que la ciutadania li valori els anys de govern i la petjada deixada per Carles Puigdemont. Dues formacions (ERC i el PSC) aspiren a treure rèdit de la dinàmica positiva de les eleccions generals. Guanyem espera que la suma de diferents moviments per engreixar la CUP li serveixi per fer l'assalt al poder. Mentrestant el PPC, Ciutadans i Vox poden patir una fragmentació de vot que els pot perjudicar a tots tres. Els dos primers, però, confien en què la feina feta al consistori i la confrontació amb les tesis independentistes els serveixi per reafirmar-se.

Si es mira més a fons cada una de les candidatures, l'actual alcaldessa, Marta Madrenas, encapçala la candidatura de Junts per Catalunya a Girona (JxCat-Gi), per primer cop. Va accedir a l'alcaldia, essent la número 3 de CiU en una llista liderada per Puigdemont, fruit de la marxa del batlle a la Generalitat i després de la rocambolesca operació que inicialment havia fet batlle al número 19 de la llista, Albert Ballesta. Madrenas vol desenvolupar ara el seu propi projecte de ciutat però no vol desfer-se de l'herència Puigdemont, conscient que entre els electors independentistes és una garantia de vot. Durant el seu mandat, s'ha mostrat públicament , en múltiples ocasions, com a puntal independentista i hi ha iniciat alguns projectes que ara vol veure acabats (com el Modern, la Casa Pastors o la reforma de la carretera Barcelona) però ha vist les flames d'alguns «focs» en alguns barris (els talls de llum al sector Est, la sensació d'inseguretat a Santa Eugènia o Sant Narcís o els pisos turístics al Barri Vell), que ha intentat evitar que derivessin en un gran «incendi». La seva presència a Barcelona com a parlamentària li ha volgut algunes crítiques en considerar que no estava treballant al 100% per la ciutat.

Per Esquerra, Quim Ayats, busca el perfil propi entre les tres llistes independentistes, amb cares àmpliament conegudes entre les dues rivals. Exregidor i exsenador, Ayats ha renovat la llista de dalt a baix, en part forçat per la marxa d'alguns dels regidors precisament a altres llistes. Durant el darrer mandat han donat suport en ocasions puntuals al govern local, amb l'objectiu d'incloure algunes de les demandes. Fa quatre anys, liderats per Maria Mercè Roca, van obtenir la segona posició els comicis locals i ara, estan a l'expectativa per intentar pujar el darrer esglaó.

La socialista Sílvia Paneque es manté al capdavant del PSC convençuda d'obtenir un creixement suficient que la converteixi en la líder d'una alternativa progressista al govern actual. El treball del PSC durant un any i mig al govern -entrant-hi per «responsabilitat» enmig del desgavell del relleu a l'alcaldia- en àrees com Serveis socials o Seguretat i la feina de formigueta als barris es perfilen com alguns dels puntals socialistes en un partit que, no cal oblidar, en el passat va governar durant bastants mandats seguits.

Guanyem Girona neix d'una suma de formacions com la CUP, MES, Lluita Internacionalista, els Pirates o el gruix dels comuns sobiranistes. La formació encapçalada per Lluc Salellas espera fer un salt molt més enllà dels actuals quatre representants fins al punt de lluitar per ser el grup amb més sufragis. S'ha enfrontat amb el govern independentista pel seu model de ciutat i amb els opositors constitucionalistes pels temes vinculats als «Procés» i ha tret el cap en totes les reivindicacions veïnals.

Ciutadans apareix amb un candidat nou, el jove Daniel Pamplona, però amb la número 2, Míriam Pujola, com a aval de l'experiència al consistori on ha estat durant quatre anys la portaveu de la formació taronja i ha mostrat molta contundència amb els temes independentistes. Una combinació que la candidatura confia que li servirà per millorar els actuals dos representants.

També es presenta Concepció Veray, que per cinquè cop és la cap de llista del PPC i que està convençuda que repetirà representació. És la més veterana del consistori pel que fa a temps que és regidora i una gran dominadora dels temes locals. Els populars havien arribat a tenir tres edils. També s'ha enfrontat amb duresa al govern, sobretot a l'alcaldessa, i als opositors independentistes en temes referits al procés català. En ocasions, ha donat suport al govern o no ha posat obstacles, quan es tractava de tirar endavant temes d'afectació estrictament municipals com els pressupostos o les ordenances fiscals.

Finalment hi ha quatre formacions que es presenten i que actualment no tenen representació al consistori. En primer lloc, En Comú Podem, encapçalada per Eugènia Pascual i que és, en part, hereva d'Iniciativa. Fa quatre anys es va quedar a les portes de tenir una regidora amb 1.512 vots i, enguany aspira a aconseguir retornar al ple. El PACMA, amb el candidat animalista Nacho Pascual, vol augmentar el seu sac de vots seguint la dinàmica de totes les eleccions en què la formació que lluita contra el maltractament animal s'ha presentat. Fa quatre anys va tenir 399 sufragis. El Bloc Sobiranista Català, amb llista a diferents municipis catalans, com Barcelona i Lleida, té com a alcaldable l'activista independentista i ecologista Nani Huertos. I Vox, que espera aprofitar l'auge de l'extrema dreta amb Alberto Tarradas al capdavant.