ra fa una dècada, els líders de tres partits independents de la Selva -Pere Garriga, de l'Entesa per Arbúcies, Gisela Saladich, de Tossa Unida, i Jaume Anglada, de Tots per Breda-, estaven cansats d'anar a picar, sense gaire èxit, a les portes del Consell Comarcal, la Generalitat o la Diputació per poder tirar endavant projectes per als seus pobles. «Tu eres alcalde o alcaldessa, però si no tenies un partit fort al darrere no et feien gaire cas», recorda Garriga. Per això, van decidir fer-hi alguna cosa: «Volíem deixar de ser transparents per a la resta d'administracions, per això vam decidir agrupar totes les llistes», explica. A les següents municipals, les de 2011, van presentar-se amb cinc llistes de la Selva, sota el paraigua de la Federació d'Independents de Catalunya. Però aviat van veure que preferien desenvolupar un projecte més local, de manera que el 2015 es van presentar per primer cop com a Independents de la Selva i van fer el gran salt: van presentar deu llistes, que els van permetre obtenir cinc representants al Consell Comarcal i una cadira a la Diputació. Aquest 2019, presenten quinze candidatures només a la Selva i han impulsat una nova plataforma, Independents de Catalunya, que es presenta a diverses comarques, com l'Alt i el Baix Empordà, el Gironès, la Cerdanya, el Maresme o la Noguera, entre d'altres. L'objectiu està clar: teixir una xarxa de partits independents per tal de fer sentir la seva veu als consells comarcals, diputacions i la Generalitat.

Hi ha alguns partits que poden semblar independents, fins i tot portar-ho al nom, però que a vegades corresponen a una «marca blanca» d'algun dels partits tradicionals: Acord Municipal per a ERC, Alternativa Municipalista per a la CUP o Candidatura de Progrés per al PSC. Això vol dir que, a la pràctica, a aquests partits «tradicionals» els donen suport logístic i, a canvi, els seus vots els serveixen de cara a obtenir representació en ens supramunicipals.

Els partits que formen part d'Independents de Catalunya, en canvi, no corresponen a cap marca blanca, de manera que no tenen cap suport a darrere. Segons recorda Garriga, representen un 20% de les candidatures que es presenten a Catalunya i cada cop van més a l'alça. «La gent està cada vegada més cansada de partits tradicionals i tradicionalistes, i cada vegada se sent més atreta per aquella gent que té l'interès focalitzat en el seu poble i no es preocupa per ser parlamentari, congressista o senador», assenyala l'alcalde d'Arbúcies.

Garriga fa un balanç molt positiu de la trajectòria dels Independents, especialment a la comarca de la Selva. «Quan anaves sol, no te'n sorties: et donaven un copet a l'esquena i a vegades et queia alguna coseta, però poc més. En canvi, ara se'ns tracta com uns iguals», explica. I és que, durant aquest mandat, han estat decisius al Consell Comarcal, on han governat amb Junts per Catalunya, i han pogut tenir veu a la Diputació, personificada en Gisela Saladich. «Ara sents que formes part de Primera Divisió, mentre que abans eres de Tercera Regional», afegeix Garriga.

Els Independents, però, tenen clar que no volen créixer a qualsevol preu, i per això tenen uns principis bàsics que ha de complir qualsevol partit que vulgui adherir-s'hi: el municipalisme com a pal de paller de la política, la presa de decisions des del propi territori i no des de Barcelona, la defensa del dret a decidir, la defensa dels drets socials a cada municipi, la igualtat entre persones i la participació ciutadana com a element per prendre decisions de baix a dalt, entre d'altres. Aquestes directrius també s'estenen a les altres comarques on s'ha implantat Independents de Catalunya. Per això, han hagut de dir que «no» a alguns partits que s'hi volien incorporar però que no complien amb aquests requisits.

A banda de les quinze candidatures que es presenten a la Selva, els Independents també es presenten amb força al Baix Empordà, on n'hi ha onze. Segons indica Garriga, a la Cerdanya se'n presenten vuit, tres al Gironès i tres o quatre més a l'Alt Empordà. Malgrat que legalment no es poden agrupar vots, ja que pertanyen a juntes electorals diferents, la seva intenció és que, si treuen dos diputats de comarques diferents -per exemple, de la Selva i el Baix Empordà, que és on tenen més opcions-, treballin de forma coordinada a la Diputació. La intenció és continuar expandint-se arreu de Catalunya, però són conscients que és una feina a llarg termini. «Que ningú pensi que es tracta d'una fórmula d'èxit el primer dia: t'ho has de treballar», adverteix Garriga. Mentrestant, els Independents prenen les decisions de forma conjunta -un poble, un vot, sense tenir en compte el nombre d'habitants o dels regidors obtinguts- i deixen que cada municipi prengui les decisions que l'afecten.