És regidor des del 2012 i el novembre passat va substituir Marta Felip a l'alcaldia. Ara s'estrena per primera vegada com a candidat i afronta el repte de conservar aquesta herència.

El 2011 Santi Vila va aconseguir majoria absoluta però Marta Felip es va quedar amb set regidors el 2015. Creu que té possibilitats de millorar els resultats?

Es lluita i es treballa per això. Ens sotmetrem al que diguin els votants, però Figueres necessita un govern fort. No podem passar quatre anys més amb aquesta inestabilitat política en què determinats partits han prioritzat els interessos partidistes. La voluntat és treure el millor resultat possible, però som conscients que això dependrà de la gent, i Figueres es mereix un govern fort.

Amb deu candidatures, tot indica un escenari fragmentat.

La Llei d'Hondt diu que qui no arriba al 5% dels vots es queda fora i això beneficiarà les llistes més votades. Seria un error gravíssim el fet que set o vuit grups tinguessin representació política en el proper consistori. Hi ha grups que són poc receptius i avantposen els interessos partidistes.

Tot vaticina un mandat abocat a pactes. Quines línies vermelles té?

Per garantir un govern estable hi ha partits amb qui no podem pactar. No concretaré amb quins, però també es pot arribar a acords puntuals i es parlarà amb tothom. Amb temes d'acords d'estabilitat ja es veurà. Amb el PP, per exemple, hi ha hagut bones col·laboracions, però no els veig al govern.

Es podria repetir una sociovergència?

Depèn, ens hauríem d'asseure i veure si podem arribar a punts d'entesa.

Pesarà en els votants l'herència de Marta Felip?

La gent vota amb coneixement de causa però intervenen altres factors. M'agradaria que em valoressin com a Jordi Masquef. En poc més de cinc mesos hem estat capaços de passar de les paraules als fets. En matèria de seguretat hem aconseguit una nova competència i ja hem tancat tres locals, hem desencallat el contracte d'escombraries i aviat tindrem un nou aparcament al camp de futbol del Far.

Es pot remuntar Figueres només amb optimisme?

No, darrere l'optimisme hi ha un projecte. Si només pensés a remuntar Figueres a través de l'optimisme seria un il·lús, però és necessari. Ara bé, al darrere hi ha d'haver un govern fort. La ciutat no passa pel millor dels seus moments, però tenim uns bons actius. A vegades no som conscients del potencial de Figueres.

Quin és aquest projecte?

Fer una ciutat on es visqui bé i la gent es guanyi bé la vida. Volem una Figueres més neta, segura, cívica i més sostenible. També cal aprofitar els actius de la ciutat i impulsar la promoció econòmica. Una ciutat més cohesionada socialment i en la qual s'aposti per l'educació, l'esport i la cultura.

També proposeu reformular Serveis Socials.

Els mecanismes de control de Serveis Socials per atorgar ajuts han de ser més estrictes. Hem de ser més eficients i centrar-nos en la pobresa estructural i oculta, que es dona majoritàriament en un perfil d'edat avançada.

La seguretat és el principal problema de Figueres?

És un dels problemes de la ciutat. El valor afegit de la nostra candidatura és que proposem un professional de la seguretat i especialista en mobilitat viària perquè assumeixi la regidoria. Si governem, treballarem per incrementar la plantilla de la Guàrdia Urbana -volem arribar als 100 agents el 2025-, l'ús de noves tecnologies i la unitat canina.

L'actuació integral al sector oest també és un dels reptes pendents.

S'hi ha de fer polítiques ambicioses i realistes, i per al barri de Sant Joan ja hi havia un projecte. Sempre he tingut claríssim què s'hi havia de fer, però després hi ha qui et titlla d'electoralista. En el camp urbanístic, s'ha d'esponjar el barri. S'ha d'obrir una avinguda que vagi de la carretera de Llers fins a Ramon Mandri i enderrocar les 44 cases. Així, enviaríem dos missatges: d'una banda, que Figueres no és la ciutat sense llei i d'una altra, tallaríem l'efecte crida.

Fa quatre anys es presentava el projecte de l'escola Carme Guasch a l'antiga presó, però el centre continua en barracons. Ha fet prou pressió el govern?

L'Ajuntament ja posa 300.000 euros per a l'avantprojecte i tothom sap que no és competència de l'Ajuntament construir el centre. El novembre passat ERC ens ven que desencalla la cessió i la construcció del Carme Guasch i després resulta que en el pla educatiu fins al 2023 no hi està inclòs. És una qüestió de prioritats del departament. Sobre el pla d'usos, per a mi és indiferent què fer dins de la presó, mentre sigui un espai polivalent per a l'escola i el barri.